Carmen Kurtz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmen Kurtz
Biografia
Naixement18 setembre 1911 modifica
Barcelona modifica
Mort5 febrer 1999 modifica (87 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEscriptora i escriptora de literatura infantil modifica

Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 19115 de febrer de 1999) fou una escriptora catalana en llengua castellana.[1]

El seu nom de naixement era Carmen de Rafael Marés, però va escriure amb el nom del seu espòs Pedro Kurtz. Guanyadora de diversos premis literaris, assolí la major fama en els anys 1960 amb la sèrie de llibres infantils on el personatge era un xiquet, Óscar, que tenia per a mascota una Oca, anomenada Kina. Va ser, a més, una escriptora compromesa amb la condició de la dona en la postguerra espanyola.

Joventut[modifica]

Va néixer a Barcelona en una família cosmopolita. Era neta i besnéta d'emigrants espanyols que van viure als Estats Units, Mèxic i Cuba. El seu pare havia nascut a L'Havana (Cuba), i la seva mare a Baltimore (Estats Units). Part de la seva educació la rebé al Regne Unit i sens dubte part de les seves experiències allí es reflecteixen en els seus llibres.

Es casà amb Pedro Kurtz, francès i va viure a França des de 1935. El matrimoni passà allí la Segona Guerra Mundial i de fet el seu marit passà dos anys en un camp de concentració. Tornaren a Espanya el 1943.

Comença escriure i a publicar[modifica]

Carmen Kurtz començà a escriure contes a final de la dècada de 1940 i al 1954 publicà la primera novel·la, Duermen bajo las aguas, per la qual rebé el premi Ciutat de Barcelona. El 1956 guanyà el premi Planeta amb l'obra El desconocido. El 1958 publica Detrás de la piedra; el 1961 Al lado del hombre, totes elles amb conflictes humans que tenen com a fons la guerra.

El 1962 comença la sèrie de contes per a nens protagonitzada per Òscar. Óscar cosmonauta conta la història d'un nen, que té per mascota una oca, Kina, i que decideix construir un coet. Malgrat que l'aventura acaba tenint un desenllaç del tipus 'tot ha estat un somni', el cert és que Óscar viatja a altres planetes on es troba amb civilitzacions socialment avançades, la qual cosa dona peu a introduir una sèrie de temes de gran actualitat i sorprenentment avançats per l'època.

Al llarg de la seva vida, Carmen Kurtz seguí fidel a Óscar i Kina, però va tenir d'altres inquietuds. Resulta notable la seva trilogia Sic Transit, que publicà entre 1973 i 1975.

Carmen Kurtz fou una escriptora reconeguda i premiada, especialment en els anys 60, com es pot veure en la seva biografia. A partir de la segona meitat dels 70 es dedicà amb més intensitat a la literatura infantil amb l'ajuda de la seva filla Odile com a il·lustradora.

És enterrada al Cementiri de Montjuïc de Barcelona (Via Sant Josep, agrup. 2a, hipogeu egipci núm. 42).

Anàlisi de la seva obra[modifica]

La seva novel·lística s'insereix en els corrents de novel·la social i testimonial de meitat de segle;[2] reflecteix una visió crítica de la burgesia, i sovint presenta uns personatges femenins en crisi quan descobreixen en el seu marit un desconegut, dones en rebel·lió contra una situació en què sembla no haver-hi més vincles que els de l'interès econòmic.

La major part de les seves novel·les podrien ser considerades simultàniament com impressionistes i com perspectivistes. Hi ha una successió d'estats d'ànim, entremesclats amb borrosos records molt llunyans i amb la impressió que els esdeveniments van causant en els mateixos personatges, mentre els viuen i els suggereixen desitjos o els fan reviure antigues emocions. El temps salta de l'avui a l'ahir, o de l'ahir al demà, en àgil cavalcada que permet múltiples enfocaments per a cada personatge.

Molts d'aquests enfocaments no els ofereix directament l'autora, sinó que es limita a mostrar la petjada que cada personatge deixa en els altres. Al lector li queda després la feina de reconstruir-los i de recrear la seva autèntica dimensió humana.

Una altra de les directrius fonamentals de la seva novel·la és el desig d'assolir per a la dona una igualtat de drets que encara no ha conquerit en la societat europea actual.[3]

Obres[4][modifica]

  • Duermen bajo las aguas, 1955. Novel·la. Premi Ciutat de Barcelona
  • La vieja ley. 1956
  • El desconocido, 1956. Novel·la. Premi Planeta
  • Detras de la piedra, 1958. Novel·la
  • Al lado del hombre, 1961. Novel·la
  • Tres Muchachos en la manigua, 1961. Novel·la
  • Óscar cosmonauta, 1962
  • En la oscuridad, 1963. Novel·la. Finalista Premi Café Gijón
  • Color de fuego, 1964. Conte. Premi Lazarillo
  • Cándidas palomas, 1975. Novel·la. Premi Ciudad de Barbastro
  • ¿Habéis visto un huevo?, 1992. Conte

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Suplement 12: 1961-62. Espasa, p. 241. 
  2. Montejo Gurruchaga, Lucía. Realismo, testimonio y censura en la obra de Carmen Kurtz (Tesi). A: Cuadernos del Marqués de San Adrián: revista de humanidades, Nº 3. Universitat Nacional d'Educació a distància, 2005, p. 207-229. ISBN 1579-4806. 
  3. Montejo Gurruchaga, Lucía. La narrativa de Carmen Kurtz: compromiso y denuncia de la condición de la mujer española de posguerra (Tesi). A: ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura CLXXXII. Departamento de Literatura Española y Teoría de la Literatura. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), mayo-junio (2006). ISBN 0210-1963. 
  4. «Carmen Kurtz». Escritores.org. [Consulta: febrer 2020].


Premis i fites
Precedit per:
Antonio Prieto Martín
El desconocido
Premi Planeta
1956
Succeït per:
Emilio Romero Gómez
La paz empieza nunca