Vés al contingut

Carmen Werner Bolín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarmen Werner Bolín
Biografia
Naixement1906 Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2000 Modifica el valor a Wikidata (93/94 anys)
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata

Carmen Werner Bolín (Màlaga, 1906-2000) va ser una activista espanyola d'ideologia feixista.

Biografia

[modifica]

Nascuda a Màlaga el 1906, era filla del setè comte de San Isidro. Estreta amiga de José Antonio Primo de Rivera,[1][a] des de data primerenca va formar part de la Falange. El començament de la guerra civil la va sorprendre a Màlaga; si bé ella no va ser víctima de la repressió republicana, diversos membres de la seva família sí que van ser afusellats.[4]

Delegada provincial de la Sección Femenina (SF) de Falange a Màlaga,[5] durant algun temps també va dirigir la secció de Falange a la província malaguenya.[6] Posteriorment Pilar Primo de Rivera la va nomenar regidora central de l'Organització Juvenil femenina i cap de la Secció de Jerarquies i Cultures de la SF.[7] També va dirigir els cursos d'educació física de la SF, que van començar el 1938.[5] A la capital malaguenya va comptar amb l'estreta col·laboració de l'escriptora Mercedes Fórmica.[b]

D'origen parcialment alemany,[8] Carmen Werner va ser una simpatitzant de l'Alemanya nazi.[1] El 1937 va liderar una comitiva de la Sección Femenina que va viatjar a Alemanya, on van visitar instal·lacions de les Joventuts Hitlerianes prop de Darmstadt i van assistir al míting de Nuremberg.[9]

El 1941 va contreure matrimoni, encara que va seguir ocupant llocs de rellevància a la Sección Femenina.[10]

Obres

[modifica]
  • —— (1958). Convivencia social: formación familiar y social. Madrid.[11]

Notes

[modifica]
  1. Segons alguns autors, Carmen Werner i José Antonio Primo de Rivera haurien mantingut relacions sentimentals, o que hauria estat la seva amant.[2][3]
  2. Segons ha indicat Mercedes Fórmica en les seves memòries, Carmen Werner creia que el paper de la dona havia de veure's circumscrit a l'esfera privada.[6]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]