Carmiña Gallo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarmiña Gallo
Biografia
Naixement 26 agost 1939
Bogotà
Mort 21 gener 2004 (64 anys)
Bogotà
Formació Universitat Nacional de Colòmbia
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Soprano
Instrument Veu
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carmiña Gallo (Bogotà, Cundinamarca 26 d'agost de 1939 - ibídem, 21 de gener de 2004)[1] va ser una soprano colombiana, que es va destacar en la interpretació de l'òpera, la sarsuela i la música colombiana.[2]

Biografia[modifica]

Inicia els seus estudis de música en el Conservatori Nacional, on també va aprendre piano, clarinet, cant i adreça coral, obtenint els títols de cantant concertista i adreça coral. També va realitzar un postgrau en cant i un altre de Preparació a l'Art Líric al Conservatori de Santa Cecília de Roma.[1]

La seva carrera docent va començar en 1964 en el Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia, i ja en 1965 havia organitzat una versió concerto del primer acte de Les noces de Fígaro, amb la participació de l'orquestra del mateix conservatori i la direcció del mestre Rothstein.[3]

En 1983, és nomenada Ambaixadora Cultural ad honorem, de Colòmbia a Itàlia, títol que va mantenir fins a la seva defunció en 2004.

Va dirigir el Cor de l'Institut Colombià de Cultura,[4]i sota la seva direcció el Cor Filharmònic de Bogotà va obtenir el segon premi en el Concurs Internacional Orlando di Lasso, celebrat a Roma en 1995.

En 1992 va fundar al costat del seu espòs, Alberto Upegui, exdirector de la Radiodifusora Nacional de Colombia, la companya d'espectacles musicals Clásicas del Amor i en 1995 iniciaren el programa de presentacions de música colombiana i llatinoamericana "Las clásicas del amor".[1][5] En 1997, també amb el seu espós, va fundar la Corporación Artística y Cultural Carmiña Gallo, institució sense ànim de lucre que treballa per al desenvolupament artístic i cultural de les comunitats colombianes.[6]

El govern colombià li va atorgar en 1997 l'Orde de la Democràcia Simón Bolívar.[7]

Discografia[modifica]

Va gravar cinc discos, dos d'ells guardonats: el de l'OEA per al llançament de la seva Colección de Música Latinoamericana, i el de folklore colombià que li va merèixer un dels Premis Ondas 1982.[7]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Falleció la soprano colombiana Carmiña Gallo». Terra, 21 denero 2004. [Consulta: 26 abril 2013].
  2. NULLVALUE. «Ecuador aplaude a Carmiña Gallo». El Tiempo, 22-07-1996. [Consulta: 26 abril 2013].
  3. Aureliano Hernández Vásquez. «Enseñar y cantando y amando, recuerdo de Carmiña». UN Periódico, Septiembre 2006. [Consulta: 26 abril 2013].
  4. EFE. «Carmiña Gallo, soprano colombiana». El País, 23-01-2004. [Consulta: 26 abril 2013].
  5. «Alberto Upegui: 'Fue tierna, dedicada y cariñosa'». El Espectador, 28-08-2011. [Consulta: 26 abril 2013].
  6. «Yéner Bedoya: "El amor no es una moda"». El Espectador, 03-03-2011. [Consulta: 26 abril 2013].
  7. 7,0 7,1 Isabel Peláez R. «Un solo para Carmiña Gallo». El País, 22-01-2004. [Consulta: 26 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]