Vés al contingut

Carpodacus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCarpodacus Modifica el valor a Wikidata

Pinsà rosat Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFringillidae
SubfamíliaCarduelinae
GènereCarpodacus Modifica el valor a Wikidata
Kaup, 1829
Nomenclatura
Sinònims
Uragus Modifica el valor a Wikidata

Carpodacus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).[1][2] La majoria s'anomenen pinsà rosat i, com la paraula indica, tenen diversos tons de vermell al plomatge.[3]

Distribució

[modifica]

Les espècies de Carpodacus es troben a tota Euràsia, però la diversitat més gran es troba a la regió Sino-Himàlaia,[4] cosa que suggereix que l'espècie es va originar en aquesta regió.[5]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Carpodacus va ser introduït l'any 1829 pel naturalista alemany Johann Jakob Kaup.[6] L'espècie tipus va ser designada per George Robert Gray el 1842 com a Fringilla rosea (Pallas, 1776), el pinsà rosat de Pallas.[7][8]

El 2012, Zuccon i els seus col·legues van publicar una anàlisi filogenètica molecular completa de la família dels pinsans. Basant-se tant en els seus propis resultats com en els publicats anteriorment per altres grups, van proposar una sèrie de canvis a la taxonomia.[9] Van descobrir que els tres pinsans rosat nord-americans, és a dir, el pinsà de Cassin (Haemorhous cassinii), el pinsà porpra (H. purpureus) i el pinsà casolà (H. mexicanus), formaven un clade separat que no estava estretament relacionat amb els pinsans rosats paleàrtics. Van proposar traslladar les tres espècies a un gènere separat, Haemorhous.[9] Aquesta proposta va ser acceptada pel Congrés Ornitològic Internacional i la Unió Americana d'Ornitòlegs.[10][11] Zuccon i els seus col·legues també van descobrir que el roser carminat (Carpodacus erythrinus) queia fora del clade principal dels pinsans rosats i era germà del pinsà escarlata (en aquell moment, Haematospiza sipahi). Van recomanar que el pinsà carminat es traslladés a un nou gènere monotípic amb el nom ressuscitat d'Erythrina. La Unió Britànica d'Ornitòlegs va acceptar aquesta proposta,[12] però la Unió Ornitològica Internacional va optar per adoptar el nom de gènere Carpodacus més inclusiu que incorporava Haematospiza, així com el gènere monotípic Chaunoproctus, que conté l'exint durbec de les Bonin. El pinsà rosat cuallarg que anteriorment s'havia inclòs en el gènere monotípic Uragus també es va traslladar a Carpodacus.[10]

Es va demostrar que dues espècies que anteriorment s'incloïen en el gènere, el pinsà rosat de Blanford (Agraphospiza rubescens) i el pinsà rosat dorsifosc (Procarduelis nipalensis), no estaven estretament relacionades amb les altres del grup. Es van traslladar a gèneres monotípics separats, el de Blanford a Agraphospiza i el dorsdifosc a Procarduelis.[9][10] El pinsà de Sillem (Carpodacus sillemi) originalment tenia el nom comú "pinsà montà de Sillem"[13] i va ser assignat al gènere Leucosticte, però una anàlisi filogenètica amb seqüències d'ADN mitocondrial publicada el 2016 va trobar que l'espècie pertanyia al gènere Carpodacus.[14]

Hi ha hagut diverses radiacions de pinsans rosats. Els primers a separar-se van ser els avantpassats de l'espècie nord-americana, el pinsà carminat i el pinsà escarlata, generalment situats en el seu propi gènere. Aquests grups, que poden estar relacionats, van divergir al Miocè Mitjà (fa uns 14-12 milions d'anys) dels proto-pinsans rosats. Cadascun d'aquests grups probablement hauria de constituir un gènere diferent; en el cas de l'espècie nord-americana, aquest és Haemorhous. Els tipus dels gèneres Erythrina (Brehm 1829) i Carpodacus (Kaup 1829) es consideren sovint com el pinsà carminat, però tots dos es refereixen al pinsà rosat de Pallas.[15]

Estudis filogenètics moleculars han demostrat que els drepanidins hawaians estan estretament relacionats amb els pinsans rosats del gènere Carpodacus.[9][16] L'avantpassat comú més recent s'ha estimat de diverses maneres en fa 7,24 ma[16] i 15,71 ma.[5]

S'ha determinat que el pinsà de Przewalski (Urocynchramus pylzowi) no és un pinsà rosat, i de fet no és un veritable pinsà, sinó que constitueix una família monotípica Urocynchramidae.[17]

Etimologia

[modifica]

El nom del gènere combina el grec antic «karpos» que significa “fruit” amb «dakos», “mossegador”.[18]

Espècies

[modifica]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere està format per vint-i-vuit espècies:[10]

Referències

[modifica]
  1. «Carpodacus (Carpodacus sp.) - Avibase». [Consulta: 27 març 2025].
  2. «Carpodacus Kaup, 1829» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 27 març 2025].
  3. «Carpodacus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 febrer 2026].(català)
  4. Ward, F. Kingdon «Sino-Himalaya1» (en anglès). Nature, 116, 2912, 01-08-1925, pàg. 282–284. DOI: 10.1038/116282a0. ISSN: 1476-4687.
  5. 1 2 Tietze, Dieter Thomas; Päckert, Martin; Martens, Jochen; Lehmann, Henriette; Sun, Yue-Hua «Complete phylogeny and historical biogeography of true rosefinches (Aves: Carpodacus ): Rosefinch Phylogeny and Historical Biogeography» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 169, 1, 9-2013, pàg. 215–234. DOI: 10.1111/zoj.12057.
  6. Kaup, J. J.. Skizzirte Entwickelungs-Geschichte und natürliches System der europäischen Thierwelt (en alemany). vol.1. Darmstadt: Carl Wilhelm Leske, 1829, p. 161. DOI 10.5962/bhl.title.63915.
  7. Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 267 [Consulta: 26 febrer 2026].
  8. Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma and an indication of the typical species of each genus (en anglès). Londres: R. and J.E. Taylor, 1841, p. 11. DOI 10.5962/bhl.title.14202.
  9. 1 2 3 4 Zuccon, Dario; Prŷs-Jones, Robert; Rasmussen, Pamela C.; Ericson, Per G.P. «The phylogenetic relationships and generic limits of finches (Fringillidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 62, 2, 2-2012, pàg. 581–596. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.10.002.
  10. 1 2 3 4 Gill, Frank; Donsker, David. «Finches, euphonias, longspurs, Thrush-tanager – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 25 febrer 2026].
  11. Remsen, J. V. «Fifty-third Supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 129, 3, 7-2012, pàg. 573–588. DOI: 10.1525/auk.2012.129.3.573.
  12. Sangster, George; Collinson, J. Martin; Crochet, Pierre‐André; Knox, Alan G.; Parkin, David T. «Taxonomic recommendations for Western Palearctic birds: ninth report» (en anglès). Ibis, 155, 4, 10-2013, pàg. 898–907. DOI: 10.1111/ibi.12091. ISSN: 0019-1019.
  13. «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 26 febrer 2026].
  14. Sangster, George; Roselaar, Cees S.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P. «Sillem's Mountain Finch Leucosticte sillemi is a valid species of rosefinch ( Carpodacus , Fringillidae)» (en anglès). Ibis, 158, 1, 1-2016, pàg. 184–189. DOI: 10.1111/ibi.12323. ISSN: 0019-1019.
  15. Banks, Richard C.; Browning, M. Ralph «Comments on the Status of Revived Old Names for Some North American Birds». The Auk, 112, 3, 1995, pàg. 633–648. ISSN: 0004-8038.
  16. 1 2 Lerner, Heather R.L.; Meyer, Matthias; James, Helen F.; Hofreiter, Michael; Fleischer, Robert C. «Multilocus Resolution of Phylogeny and Timescale in the Extant Adaptive Radiation of Hawaiian Honeycreepers» (en anglès). Current Biology, 21, 21, 11-2011, pàg. 1838–1844. DOI: 10.1016/j.cub.2011.09.039.
  17. Groth, Jeff G. «Molecular Evidence for the Systematic Position of Urocynchramus pylzowi» (en anglès). The Auk, 117, 3, 2000, pàg. 787. DOI: 10.1642/0004-8038(2000)117[0787:MEFTSP]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  18. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 92. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 febrer 2026].