S'observa una homogeneïtat ambiental per la persistència d'edificacions ordenades amb ritmes regulars d'eixos verticals, emmarcaments, motlluracions i cornises. Sobre la parcel·lació original conviuen edificacions del XIX, edificacions de planta neoclàssica en bon estat i algunes singularitats de principis de segle. Plantes baixes emmarcats de dentell o arc rebaixat. Balcons d'alçades i volades decreixents i cornises motllurades.[1]
↑«Carrer Vilafant». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 gener 2015].