És un carrer que encara conserva el seu traçat original, de perfil irregular, estret i flanquejat per cases no gaire altes, de planta baixa i pis, amb parament de carreus de pedra sense desbastar, de diverses dimensions i disposats en filades. La majoria conserven el seu aspecte primitiu, amb poques obertures, era, corrals, etc. El carrer té cert desnivell i està pavimentat.[1]
El creixement de Castellar de N'hug, després d'època medieval, no es produí fins al segle xviii, mitjan s. XIX, quan la població augmentà considerablement. D'aquest moment són els carrers de Dalt i altres del municipi de tipologia molt semblant. A partir de finals del s. XIX patirà una despoblació gradual; de fet, molts habitatges són actualment segones residències.[1]
↑ 1,01,1«Carrer de Dalt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
