Casa-fàbrica Tenas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1906 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura industrial modernisme català: façana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poble-sec (Barcelonès) | |||
| Localització | Blesa, 47 i Fontrodona, 29-37 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1819 | |||
La casa-fàbrica Tenas és un edifici situat als carrers de Blesa i d'en Fontrodona del Poble-Sec de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa, entresol i tres pisos en cantonada i façana als carrers de Blesa i d'en Fontrodona, que es perllonga amb una nau industrial de planta baixa i un pis al llarg d'aquest darrer. La decoració modernista de la façana principal, datable al 1906 per un medalló situat a l'alçada del tercer pis, contrasta amb l'austeritat de la resta.[1] Són notables les mènsules dels balcons del primer pis, que representen caps de lleó.
Història[modifica]
Projectada el 1906 per l'arquitecte Francesc Alemany i Casulleras,[2] el 1908 s'anunciava a la premsa com «Cuadra con 500 metros cuadrados de nueva edificación, buenas luces, propia para telares»,[3] i de bon principi s'hi instal·là la fàbrica de trenyelles de cotó, estam, llana i lli d'Eudald Tenas,[4][5] posteriorment succeït per Marcel·lí Tenas.[6] Altres indústries documentades foren la de gèneres de punt d'Antoni Fortuny,[7] la de cintes de seda, cotó i mescla d'Hermenegild Tió i Borrell,[8] i la de mitges i mitjons de Rodamilans, Creus i Garreta.[9]
A la dècada del 1920 s'hi instal·là l'Acadèmia Espinosa, institució d'educació primària i secundària,[10][11][12] i a la del 1940 hi havia la Sociedad Anónima de Cristales Ópticos (SACO) del grup d'empreses INDO.[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Antiga Acadèmia Espinosa (avui Escola N.S. del Carme)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Eudaldo Tenas». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 10-6-1908, p. 26.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 1064.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1685.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 606.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1597.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 100, 140, 178.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 178.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 430.
- ↑ La Humanitat, 10 setembre del 1933, p. 3.
- ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 24-9-1933, p. 18.
- ↑ El Noticiero universal. Diario independiente de noticias, avisos, comercial y de anuncios, 13-5-1949, p. 5.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Eudaldo Tenas». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- «Casa del carrer Blesa, 47». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.