Vés al contingut

Casa Alòs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Alòs
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep M. Pericas i Morros
Construcció1908
Característiques
Estil arquitectònicModernisme, noucentisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRipoll Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Gran, 22
Map
 42° 12′ N, 2° 11′ E / 42.2°N,2.19°E / 42.2; 2.19
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC4168 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Alòs, també coneguda com la casa del marquès de Dou, la Casa Dou o el Casino vell és un edifici a cavall entre l'estil modernisme i el noucentisme ubicat a la Plaça Gran de Ripoll, projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas l'any 1908.[1]

Si bé tant la torre situada al xamfrà, com a element més contundent, com la utilització de formes curvilínies pertany encara a reminiscències modernistes, l'encaix dels elements en la composició general denota una simplificació formal més d'acord amb la nova arquitectura europea de la qual l'autor en reflecteix la influència.[1]

La casa Alòs, en una fotografia de principis del segle XX

A les façanes exteriors combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies amb ús de mosaic i maó-, i la simplicitat característica del noucentisme.[2]

L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i unes golfes amb finestres seguides, com una reinterpretació del model medieval de casa amb golfes semiobertes, molt freqüent a l'època modernista. Diversos elements reforcen la cantonada: els dos portals situats a cada costat, el joc dels tres finestrals, dos amb un balcó i el tercer més ample, les tres finestres del segon pis, la xemeneia que transcorre per la façana com un prisma de maó, el teulat a dos vessants que es deixa veure en aquesta part de l'edifici –la resta de la coberta té un ràfec- i la torreta de remat.

El maó és utilitzat com a material decoratiu que emmarca els portals i les finestres, a sobre d'un arrebossat de color blanc. La part superior de la torre conté ferro forjat i esgrafiats. Es tracta d'un edifici molt mesurat, de decoració gens exuberant, que es pot qualificar de modernista sobretot pel tractament volumètric i compositiu: l'asimetria, el reforç de la cantonada i el tractament de l'edifici com un volum global i no com un pla de façana.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Informació de l'edifici». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 3 juliol 2020].
  2. «Ripoll. Bressol de Catalunya». Turisme Catalunya. [Consulta: 3 juliol 2020].