Casa dels Espuny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casa Espuny)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa dels Espuny
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii, XVII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de l'Abadia, 8. Reus (Baix Camp)
Map
 41° 09′ N, 1° 07′ E / 41.15°N,1.11°E / 41.15; 1.11
IPA
IdentificadorIPAC: 9540

La Casa dels Espuny és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Habitatge ubicat en una cantonada, de fet té façanes que donen a tres carrers, essent la principal la del carrer de l'Abadia. També dona als carrers de Rosselló i de la Racona. Està estructurat en planta en forma d'"L" amb un cos central de planta quadrangular, de doble crugia. Consta de planta baixa, entresòl i dos pisos superiors. La façana principal està arrebossada amb pedra i calç però imitant el carreuat de grans pedres ben escairades. La del carrer de Rosselló, en canvi, és de maons deixats a la vista i el de la Racona, l'arrebossat n'impedeix la visió. Destaquem els arcs escarsers cecs de maó de la façana del carrer de Rosselló, que de fet són de 1882, quan el propietari demanà a l'ajuntament permís per a realitzar obres de reforma, i l'arquitecte municipal va fer recular tres pams la façana d'aquell carrer. Això provocà la destrucció de la façana gòtica, l'única existent a Reus, i la seva substitució per una obra de maons.[1] Les cantonades estan fetes amb carreus de pedra ben escairats i deixats a la vista. L'entrada principal del carrer de l'Abadia, una porta d'arc de mig punt, és força ample i amb un aparell encoixinat amb l'escut dels Espuny (un puny clos) i els Torroja (una torre) a la clau de la volta. Un altre escut dels Espuny es troba a la casa que fa cantonada a la plaça de la Farinera i el carrer de santa Anna. Les finestres del carrer de l'Abadia són rectangles verticals, amb els muntants de pedra, sense cap tipus d'ornamentació a excepció d'algunes motllures.[2]

Ca l'Espuny
Ca l'Espuny

L'últim pis compta amb una galeria d'arcs de mig punt amb les línies d'imposta remarcades amb una petita motllura en relleu. Sobre seu, just sota el ràfec de teula àrab, hi ha un esgrafiat a manera de sanefa que recorre tot l'edifici amb motius vegetals curvilinis. Al límit lateral de la façana, a la mateixa alçada que l'entrada, també podem observar un petit escut en relleu on es representen diverses parts d'una au. Les cobertes són a dues aigües amb teula àrab.[2]

Història[modifica]

Aquest és un dels pocs exemplars conservats d'arquitectura civil moderna, ja que molts s'enderrocaren als s. XVIII i xix. De fet el primer palau dels Espuny en aquesta ubicació es documenta ja als s. XII/XIII però no ens resta res d'aquest moment. L'edifici, en la seva aparença actual, es data com del s. XVII però durant el s. XVIII fou força modificat. Pau Font de Rubinat ens comenta que la família Espuny o Spuny arribà a la ciutat amb la conquesta franca i publicà un escut anterior a 1359 tot i que Ramon Amigó avança aquesta data fins a 1320. Font de Rubinat afegeix que la família s'extingí cap a finals del segle xvii, quan es va unir amb els Barberà.[3] Saldoni Vilà dona referències de Ramon d'Espuny, noble reusenc enterrat al Monestir de Poblet "que tiene por divisa de sus armas un escudo de piedra esculpido con un brazo con espada levantada en la mano". La tomba porta la data de 1266.[4] Diversos membres d'aquesta família eren propietaris de diferents finques rústiques a la mateixa ciutat.[2]

El 1672 l'immoble és propietat de la vídua de Sebastià Torroja, pagès i ciutadà honrat de Barcelona. Aquest edifici anirà canviant d'ús, així al darrer quart del s. XIX consta que estava arrendat per una societat recreativa que hi tenia un cafè i un teatre, el "Teatre Quevedo". Desconeixem si fou amb anterioritat o de forma paral·lela que la família Oliba hi instal·là un taller d'ebenisteria als baixos.[2]

La casa passa a mans d'un matrimoni de Morera de Montsant, els Paradell- Queralt que es dedicaren a criar cabres als baixos. El 1882 se'l venen a Maria Vilar Duran que farà algunes reformes, com ja havien fet alguns dels propietaris anteriors. Els seus descendents són els actuals propietaris de la casa. En els últims temps de la guerra civil (1936- 1939) s'hi instal·là l'escola del professor Francesc Cros.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa dels Espuny
  1. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 60-61. ISBN 8440423306. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa dels Espuny». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  3. Font de Rubinat, Pau «Lo blassó dels Espuny». Revista del Centre de Lectura, Any VII, núm. 169 i 160, 1-15-IX-1926, pàg. 256.
  4. Vilà, Saldoni. Descripción de mi estimada patria la villa de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1955, p. 87.