És una torre d'estiueig amb caràcter majestuós. Consta de dues plantes. Una baixa dedicada a soterrani i la superior per a habitatge. A l'habitatge s'hi accedeix per una escalinata. Presenta unes característiques estilístiques neoclàssiques o a l'estil de renaixement del XVII italià, tant en composició general amb l'aspecte d'edifici, com en detalls ornamentals com les motllures de les finestres i del fris que fa la volta a l'edifici per sota de la cornisa. Es mostra la influència de l'exposició internacional de 1929. Culminació del neoclàssic de la Floresta dels anys 30.[1]
Gaietà Tarruell va construir el seu xalet damunt mateix de la carena. Era constructor d'obres que participava amb les del ferrocarril i va comprar un llot important de terrenys de Can Busquets on hi edificà diversos xalets.[1]
↑ 1,01,1«Casa Tarruell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].
