Castell d'Empordà (fortificació)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 39 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castell d'Empordà (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 550-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005809 | |||
| Id. IPAC | 629 | |||
Castell d'Empordà, abans Llaneres, és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Bisbal d'Empordà. El 2005 tenia 50 habitants.
En destaca el castell, amb l'ermita annexa, actualment restaurat i convertit en un hotel restaurant.
Castell
És un gran casal amb antiga torre mestra quadrada i la resta feta els segles XVII i XVIII. Té però, elements gòtics aprofitats. És un edifici de grans dimensions, que consta de dos cossos en angle recte, i conserva pocs elements de l'obra original, ja que en l'actualitat ofereix en conjunt l'aspecte d'una construcció dels segles XVII-XVIII.[1]
Els vestigis més antics es poden localitzar a la façana nord, a la base de la torre mestra, quadrangular, on encara és visible el portal adovellat d'arc de mig punt. Són també remarcables les finestres gòtic tardanes, que corresponen a la restauració efectuada durant el segle XVI.[1]
Història
La fortalesa va ser erigida a finals segle XIII. El nucli del Castell d'Empordà, antigament denominat Llaneres, era lloc fronterer del comtat d'Empúries enfront del comtat de Girona, de domini reial, i de la Bisbal, de domini episcopal. El castell va ser bastit com a lloc de defensa del sector meridional del comtat a la fi del segles XIII pel comte Ponç V d'Empúries i donat en feu a Guillem de Vilagut l'any 1301. Des dels primers anys del segle XV fins a la fi del segle XVIII els senyors del castell foren els Margarit.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Empordà |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castell d'Empordà». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 maig 2012].