Castell d'Estela

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Estela
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït S. XI-XV
Característiques
Estil Romànic
Altitud 617 msnm
Ubicació
Comarca Selva
Municipi Amer

41° 59′ 34″ N, 2° 35′ 32″ E / 41.992649°N,2.592236°E / 41.992649; 2.592236
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 762-MH
BIC: RI-51-0005789
IPAC: 854
Modifica dades a Wikidata

Castell d'Estela és un edifici d'Amer (Selva) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Està situat a dalt del serrat de la Serra i de les Saleres Velles que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent. La seva posició simètrica a la del castell del Diable permetia dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès i alhora protegir els nuclis d'Amer, la Cellera de Ter i Anglès.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Restes d'un antic castell roquer situat a dalt de la serra de les Saleres Velles, al sud-oest de la vila, sobre el pas del Ter (Pasteral).[1]

Bàsicament existeixen restes malmeses i arrasades d'algunes parets, terrasses pel desnivell i els fonaments d'una torre rectangular.[1]

L'aparell és irregular, amb pedres desbastades unides amb morter de calç i sorra de grans visibles.[1]

La torre rectangular té uns gruixos de més d'un metre i una superfície de 5 per 6 metres de rectangle.[1]

Hi ha una zona, sota la torre arranada i mirant a sud-est, que hi ha una part excavada a la roca com a lloc d'habitació, amb restes de teula ben visibles. Les restes de parets més importants arriben a fer més de tres metres. Existeixen vàries estructures i aterrassaments, però no sembla que fos un castell massa gran, sinó un seguit de punts de vigilància. En aquest sentit cal esmentar una torre que existeix al nord, seguint la carena de les Saleres Velles, ja que podria ser una estructura relacionada amb el castell d'Estela.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Castell termenat. Documentat el 1080.[1]

Del castell d'Estela es conserven documents des dels segles XI i XII (1080-1136). El nom antic seria "castrum de stella". Del segle XII al XIV hi tingueren drets les famílies nobiliàries dels Montcada i Soler, que s'emparentaren amb els Roca-Salva.[1]

És possible que s'abandonés després dels terratrèmols del segle XV (1427), encara que potser fou amb anterioritat.[1]

A la vora del Castell d'Estela, uns 500m al nord seguint la carena, existeixen les restes d'una torre de planta circular anomenada Torre de Sant Silvestre, de la qual només en queden les fonaments, que podria tenir relació amb el castell com a punt de vigilància auxiliar. Segons la Catalunya romànica, aquesta torre (segle XI i XII) seria més antiga que el castell (segle XIII i XIV).[1]

El Castell d'Estela és un dels referents culturals i històrics, junt amb el monestir, per la població d'Amer. Actualment el seu ús es limita a ser visitat per excursionistes i lloat per compositors com Pere Fontanàs, que féu una sardana amb el seu nom.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Castell d'Estela». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica, vol. V El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 256. ISBN 84-7739-262-5.