Castell de Biscarri
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Art romànic | |||
| Altitud | 939 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Isona i Conca Dellà | ||||
| Localització | Biscarri (Biscarri vell) | |||
| ||||
El Castell de Biscarri està situat a Biscarri vell, damunt i a llevant de l'església romànica de Sant Andreu de Biscarri. Fou un dels castells en què el comte d'Urgell basà la seva conquesta del Pallars als sarraïns. És en el poble de Biscarri, del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, dins de l'antic terme de Benavent de la Conca.
Fou un dels castells donats pel comte Ermengol III a Arnau Mir de Tost, que en degué fer la conquesta als sarraïns. En el seu testament (1071), el deixa a la seva filla, la comtessa Valença, i al seu nét, Arnau. Aquesta donació fou confirmada el 1077 per Ermengol IV, però mantenint expressament el senyoriu a favor del comte d'Urgell.
El segle XIV, en canvi, apareix en mans del Capítol de canonges de la Seu d'Urgell, en les quals romangué ja fins a l'extinció dels senyorius, el 1831.
Del castell de Biscarri, actualment en queden poques restes. Possiblement reconvertit els darrers temps en una casa més del poble, a Biscarri vell, en queden només alguns murs en el punt més alt del poble.
Bibliografia
- BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Biscarri", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-85194-56-X
- MÓRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3
- PAGÈS, M. i PONS, J. "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya). ISBN 84-85194-47-0.