Castell de Castellgalí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 266 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellgalí (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 656-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005363 | |||
| Id. IPAC | 738 | |||
| Id. IPAPC | 1484 | |||
El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes que es trobava situat dalt d'un turó disposant així d'una situació estratègica envejable i un domini absolut vers el poble de Castellgalí, al Bages.
Història
Destruït al segle XV, i malgrat que avui en dia està en runes, el castell manté un simbolisme especial donat que va donar el nom a la vila. Al llarg de la seva història va passar per diferents propietaris fins a la posterior desaparició.
És documentat ja el 867, on apareix citat el Castelo de Galindo ("castell de Galí") que demostra l'origen del topònim.[1]
El 1178, Sibil·la, que l'havia heretat de la seva mare Arsenda, el va vendre al comte-rei Alfons I que el donà en feu a una família de cognom Castellgalí. El 1350 la senyoria fou adquirida per Bernat de Torres, per passar més endavant als Rajadell (1413) i als Amigant (1673).[1]
Va ser cedit de forma momentània al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II. Els seus últims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola. Es creu que va quedar destruït entre 1462 i 1472.
L'antic hostal fou transformat el 1683 en residència senyorial. També havia existit una petita capella romànica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria, de la que encara en queden alguns vestigis al costat de les poques restes del castell.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ginesta i Batllori, Salvador. Publicacions l'Abadia de Montserrat. La Comarca del Bages, 1987, pàg. 102 i 103. ISBN 84-7202-860-7.