Castell de Cervelló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 904 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Cervelló | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 680-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005461 | |||
| Id. IPAC | 764 | |||
| Id. IPAPC | 21131 | |||
El castell de Cervelló es troba una mica apartat del nucli antic del poble de Cervelló (Baix Llobregat), al sud. Actualment està en ruïna i els seus murs amagats entre la vegetació que l'envolta. Situat en una posició elevada, defensada naturalment, sobre l'església de Santa Maria de Cervelló.
Història
El castell es troba esmentat el 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El comte l'utilitzava llavors de residència. Més endavant hom el va trobant en altres documents. Tradicionalment es diu, sense que es pugui verificar la seva autenticitat, que aquest castell, juntament amb el de Montcada, no va ser pres pels sarraïns i es va salvar de la campanya d'Almansor del 985, fins i tot serví de refugi als barcelonins.
El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell vengueren el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló, des de llavors va servir de seu de la família i de la baronia.
El segle XIII els Cervelló s'enfrontaren a la monarquia i el 1224 (en època de Guillem I de Cervelló) Jaume I assetjà el castell tretze dies i el va prendre. Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l'església de Sant Esteve, possiblement després d'una reconstrucció feta a conseqüència del setge. Guillem II tornà a enfrontar-se al monarca, el que va fer empobrir les terres. Encara més endavant, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau II, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume II per 130.000 sous.
Jaume II, el 1309, va bescanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, en aquesta ocasió es fa constar que era gairebé en ruïna. La baronia i el castell va anar canviant de mans diverses vegades més.
El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper, militarment parlant, donat que el 1714 s'ordena el seu enderroc. Possiblement estigui abandonat des de llavors.
Les construccions
El castell era de planta molt allargassada. Tenia l'entrada a ponent, el lloc més accessible i més ben defensat, donat que la resta està protegida per l'orografia del terreny. També al sud es troba el recinte sobirà, amb murs alts. El recinte jussà inclou una capella de la que hom ignora la seva advocació, i de la que es conserven les ruïnes. També hi ha una sala amb volta apuntada, conservada parcialment.
Més avall es troba l'església de Sant Esteve (ara coneguda com Santa Maria), probablement edificada pels senyors de Cervelló al segle XI.
-
Ruïnes de la capella del castell -
La sala amb volta apuntada -
Ruïnes del castell
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cervelló |
- Montserrat Pagès: Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. ISBN 84-7739-401-6
- Pere Català Roca, Miquel Brasó, Armand de Fluvià: Els castells catalans. Vol. 1. Rafel Dalmau Editor. Barcelona, 1990. ISBN 84-232-0290-9