Vés al contingut

Castell de Pera (Sant Llorenç Savall)

Per a altres significats, vegeu «Castell de Pera (Montagut i Oix)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Pera
Imatge
Vista de les restes de murs
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. X-XI, XIII-XIV
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Llorenç Savall (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra del castell de Pera, vall d'Horta
Map
 41° 41′ 26″ N, 2° 01′ 43″ E / 41.690459°N,2.028741°E / 41.690459; 2.028741
BCIN
IdentificadorBCIN: 1494-MH-ZA
BIC: RI-51-0005646
IPAC: 1690

El castell de Pera és un castell del municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental. El castell, d'estill romànic, està documentat per primera vegada l'any 1018.

És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i Bé d'Interès Cultural en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Situació

[modifica]

El castell de Pera és a un turó de la serra del castell de Pera, a una alçada de 740,6 m, situat a un indret prominent sobre la vall d'Horta i la capçalera de la conca del riu Ripoll. La serra del castell de Pera és una carena limítrof de la vall d'Horta per la banda nord i s'uneix a Roca Sareny (804,4 m) a través del coll de la Costa (673,5 m) en direcció nord-oest. El castell es troba a l'est del mas d'Agramunt i al sud de les restes del mas Saladelafont. És a uns 2,8 km al nord-oest del centre de Sant Llorenç Savall.

El camí d'accés més habitual és pel sender local SL C-56, que surt des la masia de Can Brossa, a la vall d'Horta, en direcció nord per un dels contraforts de la serra del castell de Pera. També s'hi pot accedir des de la masia de la Muntada, també a la vall d'Horta i en sentit nord, o des de Roca Sareny, carenejant la serra del castell de Pera.[2]

Descripció

[modifica]
Conjunt de les restes del castell

El castell de Pera té una forma allargassada que va de nord a sud i ressegueix els desnivells del turó. El recinte tenia dues entrades: una a la banda nord i l'altra a l'est, on encara es poden veure els graons. El mur de ponent encara es conserva, té dues filades d'espitlleres a diferents nivells. Per darrere d'aquest mur s'obre el pati d'armes. També s'hi han trobat dues cisternes i un forn.

A l'extrem nord-oest hi ha les restes d'una estructura quadrada, possiblement una torre de guaita; aquesta estructura té adossades restes d'una nau que encara conserva l'arrencada de la volta. A l'altre extrem hi ha un merlet rocós que constituiria l'altre punt de guaita.

A llevant es conserven les restes de l'antiga capella de santa Maria. És de petites dimensions, d'una sola nau i amb l'absis semicircular més estret que la nau. L'absis, que està orientat cap a l'est, forma part del mur de fortificació del castell. La porta s'obre al mur de migjorn, té una amplada de mig metre a l'exterior i s'eixampla fins a un metre a l'interior.[1]

Història

[modifica]

L'any 1018 apareix el castell de Pera per primera vegada a la documentació i, al llarg del segle xi se'l menciona diverses vegades com a límit d'alguna propietat. El 1157, Guilleuma, esposa del difunt Ramon de Pera, i el seu marit posterior, establiren un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV sobre els drets del castell.

A partir d'aquest moment el castell apareix en diferents documents i passarà a mans de diversos propietaris. El 1287 el comprà el notari real, Pere Marquès. La família Marquès va ser la propietària del castell fins al 1365 quan Andreu Marquès el va traspassar al monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa. El 1378, el monestir el va vendre a la família Sentmenat els quals encara eren els propietaris al segle xviii.[1]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Castell de Pera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2016].
  2. «Vissir3». ICGC. [Consulta: 7 febrer 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

- Antoni Ferrando Roig. El parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. 1983.[Enllaç no actiu]

- Antoni Ferrando Roig. Els castells del rodal del Montcau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1992.[Enllaç no actiu]