Castell de Saladí
Castell de Saladí | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ar) قلعة صلاح الدين الأيوبي | |||
Dades | ||||
Tipus | Ciutadella, castell, fortalesa de creuats i jaciment arqueològic | |||
Part de | Crac des Chevaliers and Qal’at Salah El-Din (en) | |||
Característiques | ||||
Material | pedra calcària | |||
Superfície | 8,87 ha Patrimoni de la Humanitat: 6,49 ha zona tampó: 129,52 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Al-Haffah (Síria) (en) | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2006 (30a Sessió) | |||
Identificador | 1229-002 | |||
El castell de Saladí (àrab: قلعة صلاح الدين, qalʿat Salāḥ ad-Dīn) o fortalesa de Sayhun (àrab: قلعة صهيون, qalʿat Ṣahyūn; francès medieval: Saone; grec: Sigon) és un castell de Síria, al País alauita, 30 km al nord-est de Latakia, al costat de la població d'al-Haffeh.
Fou ocupada a l'inici per un oficial de l'hamdànida Sayf-ad-Dawla d'Alep, que el 975 va entregar el castell al romà d'Orient Joan Tsimiscés. Va restar sota domini romà d'Orient fins a l'inici de les croades. El 1119 el dominava el comte franc Robert la Llebre (Robert le Lièvre), els descendents del qual el van conservar fins al 1188, quan Saladí el va conquerir i el va cedir al seu general Mankurus ibn Khumartigin, la família del qual el va conservar fins al 1272, quan fou entregat al mameluc Bàybars I. Sota el seu successor Qalàwun, fou refugi de Súnqur al-Àskar, un mameluc rebel (1280-1287). Encara al segle xiv era un lloc destacat, però més tard fou abandonat.[1]
Referències
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, VIII, 880
Bibliografia
[modifica]- Folda, Jaroslav. Crusader Art in the Holy Land: From the Third Crusade to the Fall of Acre, 1187–1291. Cambridge: Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-83583-1.
- Kennedy, Hugh «Crusader Castles». Cambridge University Press [Cambridge], 1994.
- Molin, Kristian. Unknown Crusader Castles. Londres: Continuum, 2001. ISBN 978-1-85285-261-0.
- Morray, D. W.. Ṣahyūn. Leiden i Nova York: BRILL, 1995, p. 850–851. ISBN 90-04-09834-8.
Per a més informació
[modifica]- République arabe syrienne. Chateaux de Syrie: Dossier de Presentation en vue de l'inscription sur la Liste du Patrimoine Mondial de l'UNESCO (PDF) (en francès). UNESCO, gener 2005.
- Saade, G. «Histoire du château de Saladin» (en francès). Studi Medievali, 9, 1968, p. 980–1,016.