Castell del Llor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 552 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Llor (Segarra) | |||
| Localització | El Llor, part més alta del poble | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 410-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006518 | |||
| Id. IPAC | 474 | |||
El castell de Llor és situat al cim del turó on s'emplaça el poble del Llor, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, al sector de llevant, entre Bellveí i el Far.
Història[modifica]
Conquerit a l'inici del segle xi pels comtes d'Urgell quan s'ocupà Guissona, el lloc de Llor ja tenia una fortalesa abans de l'any 1024. Aquest any se celebrà un judici per una reclamació del bisbe Ermengol d'Urgell a Guillem de Lavansa el qual argumentava que havia aprisionat el lloc de Llor i hi havia bastit un castell («apprisiavi locum qui dicitur Laurus ubi constructum habeo castrum...»). El 1036 el comte Ermengol II d'Urgell i la seva esposa Constança cediren la meitat de Guisona a la canònica de Santa Maria de la Seu; en les delimitacions territorials hi consta el «castrum Lauri». El 1045, Guillem fill d'Elomar, feudatari d'aquesta fortalesa i també senyor del Far i de Meià, feu donació a la seva esposa Ingilberga i al seu fill Hugó del «castro de ipso Laur» amb termes i pertinences, el qual era situat a la marca del comtat d'Urgell. En altres documents del segle xi apareix el castell de Llor com a afrontació de la quadra de Bellveí.
Durant el segle xii la canònica solsonina anà adquirint drets sobre el castell de Llor i n'esdevingué senyor. Els feudataris del castell Arnau de Sanaüja i Hug del Llor, es feren vassalls de l'Església de Solsona. Consta que l'any 1193, Hug del Llor vengué a Santa Maria de Solsona la dominicatura del castell pel preu de 1.800 sous barcelonesos.
Al final del segle xiii Ramon de Vallverd consta com a feudatari de Llor. La senyoria de Llor passà a Berenguer de Copons el 1315. El segon senyor de Llor era Hug de Copons i Rajadell que va lluitar a Sardenya amb el rei Pere el Cerimoniós, on va morir l'any 1354. Berenguer, paborde de Solsona, es desprengué dels drets sobre Llor el 1368. Els Copons van tenir el ple domini sobre el terme fins a final del segle xvii. El 1697, Caterina de Copons es casà amb Josep Antoni de Mata (creat comte de la Torre de la Mata pel rei-arxiduc Carles III a l'inici del segle XVIII) i aquest llinatge senyorejà el castell de Llor fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals el segle xix. [1]
Arquitectura[modifica]
Les restes eren encara importants al començament del segle xx, amb murs i una torre rodona, però avui dia resten escassos vestigis doncs s'aprofità el cim del turó per a construir els dipòsits d'aigua potable. Hi ha indicis d'un vall que envoltava la fortalesa pel nord i l'oest i alguns murs en angle recte que suggereixen una planta rectangular. L'existència de diverses estructures en l'interior de la fortalesa permeten suposar que hi hagué diferents fases evolutives que adaptaven el castell des de la vella construcció defensiva a noves necessitats de major comoditat. Una espitllera en el mur de llevant pot ser un dels elements més antics avui visibles.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell del Llor |
- ↑ 1,0 1,1 Bach i Riu, Antoni [et al.]. «Castell del Llor». A: El Segrià Les Garrigues El Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 473-473 (Catalunya Romànica, XXIV). ISBN 84-412-2513-3.