Vés al contingut

Cecina de León

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarCecina de León
Característiques
RegióCastella i Lleó i província de Lleó Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1994 Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusaliment Modifica el valor a Wikidata
Lloc web oficialcecinadeleon.org Modifica el valor a Wikidata

La cecina de León és una varietat de cecina que s'elabora a la província de León amb carn de boví.

Història

[modifica]

El 2017, en unes excavacions arqueològiques realitzades a la Penya del Castro, a La Ercina, a més d'un magatzem de llavors i cereals, es van trobar restes de carn de vaca curada datades en els primers anys de la nostra era.[1]

La cecina apareix esmentada en diferents relats al llarg de la història. Així, Gabriel Alonso de Herrera, en el seu Tratado de Agricultura General, destacava la cecina i la salaó i indicava que es podien cecinar diversos tipus de carns, incloent-hi la de boví. També al segle xvi, la cecina de boví apareix esmentada entre les viandes que ofereix l'hostalera de La pícara Justina.[2]

Al segle xix, Enrique Gil i Carrasco va recollir els costums lleonesos, entre els quals es trobava la producció i el consum de cecina. A mitjans del mateix segle, i segons el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, el 1835 es pagaven 6,20 rals per 1 kg de cecina a la plaça Major de León, i cada habitant consumia 972 arroves de cecina en un any.[2]

A banda dels testimonis històrics, la tècnica del fumat té un llarga tradició a la província de Lleó. Per exemple, els traginers maragatos, que passaven llargues temporades fora de casa, procuraven que els queviures duressin tot el possible, per la qual cosa a més del salat i el curat, el fumat va ser habitual com a mètode de conservar les carns.[3]

La seva matèria primera són els especejaments dels quarts del darrere de bestiar boví, d'un mínim de cinc anys i un pes de 400 quilos. A més, el procés, que consta de sis fases –perfilat, salat, rentat, assentament, fumat i assecat o curació– s'ha de prolongar com a mínim durant set mesos.[4] El 1994 es va aprovar el reglament de la Indicació Geogràfica Protegida i el seu Consell Regulador per ordre de la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia de la Junta de Castella i Lleó.

Referències

[modifica]
  1. «Cecina curada hace dos mil años». [Consulta: 21 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Historia y cómo se hace…la cecina de León». [Consulta: 21 desembre 2020].
  3. «Cecina de León IGP, así se elabora este tesoro gastronómico». , 12-11-2018 [Consulta: 21 desembre 2020].
  4. «I.G.P. Cecina de León». www.mapa.gob.es. [Consulta: 21 desembre 2020].