Cedre de l'Atles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCedre de l'Atles
Cedrus atlantica
Cèdre du Chélia 15 (Algeria).JPG
Cedre de l'Atlas (Algèria)
Planta
Tipus de fruit sàmara
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Ordre Pinales
Família Pinaceae
Gènere Cedrus
Espècie Cedrus atlantica
(Endl.) Manetti ex Carrière
Nomenclatura
Basiònim Pinus atlantica
Sinònims C. libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab.
Modifica dades a Wikidata

El cedre de l'Atles (Cedrus atlantica) és una espècie o subespècie de cedre que és nativa de les muntanyes de l'Atles d'Algèria,(Atles Tell) i Marroc (en el Rif en l'Atles mitjà i localment a l'alt Atles).[1] La majoria de les fonts modernes[2][3][4][5][6][7][8][9] el tracten com una espècie diferent, Cedrus atlantica, però algunes fonts[10][11] el consideren una subespècie del cedre del Líban (C. libani subsp. atlantica).

Descripció[modifica]

Cedrus atlantica és un arbre de mida mitjana a mida gran, arriba a 30–35 m (rarament a 40m) d'alt, el diàmetre del tronc és d'1.5–2 m. Les seves branques pèndules estan disposades en pisos. Les seves fulles s'agrupen formant una mena de pinzells. Per la resta de les seves característiques resulta difícil de distingir del cedre del Líban. La mida mitjana de les pinyes del cedre de l'Atles tendeix a ser menor i es solen disposar verticalment damunt les branques.[12] Les fulles fan de 10 a 25 mm de llarg.[1][13][7]

Ecologia[modifica]

El cedre de l'Atles forma boscos a les muntanyes entre 1.370 a 2.200 m, sovint en masses pures o mesclat amb l'avet algerià, Abies numidica, càdec, alzina, i Acer opalus. Hi poden viure mones de Gibraltar Macaca sylvanus,.[14]

Cultiu i usos[modifica]

Cedrus atlantica: fulles i pinya

Cedrus atlàntica és comú en jardineria, hi ha unes varietats de fulles glauques, també de port fastigiat o, pèndol i de fulles daurades. Tolera millor que altres coníferes els ambients secs i càlids.[15]

Al sud de França hi ha plantacions per a fusta d'aquest cedre

L'ex Beatle George Harrison fa referència al cedre de l'Atles en la seva cançó "Beware of Darkness."

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gaussen, H. (1964). Genre Cedrus. Les Formes Actuelles. Trav. Lab. For. Toulouse T2 V1 11: 295-320
  2. Gymnosperm database Cedrus.
  3. GRIN Taxonomy for Plants Cedrus.
  4. NCBI Taxonomy Browser Cedrus.
  5. Flora of China vol. 4
  6. Qiao, C.-Y., Jin-Hua Ran, Yan Li and Xiao-Quan Wang (2007): Phylogeny and Biogeography of Cedrus (Pinaceae) Inferred from Sequences of Seven Paternal Chloroplast and Maternal Mitochondrial DNA Regions. Annals of Botany 100(3):573-580. Available online
  7. 7,0 7,1 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  8. Farjon, A. (2008). A Natural History of Conifers. Timber Press ISBN 0-88192-869-0.
  9. Christou, K. A. (1991). The genetic and taxonomic status of Cyprus Cedar, Cedrus brevifolia (Hook.) Henry. Mediterranean Agronomic Institute of Chania, Greece.
  10. Güner, A., Özhatay, N., Ekim, T., & Başer, K. H. C. (ed.). 2000. Flora of Turkey and the East Aegean Islands 11 (Supplement 2): 5–6. Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-1409-5
  11. Eckenwalder, J. E. (2009). Conifers of the World: The Complete Reference. Timber Press ISBN 0-88192-974-3.
  12. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 164. ISBN 84-7306-390-2. 
  13. Schwarz, O. (1944). Anatolica. Feddes Repertorium 54: 26-34.
  14. C. Michael Hogan. 2008. Barbary Macaque: Macaca sylvanus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg
  15. Walters, W. M. (1986). European Garden Flora Vol 1. ISBN 0-521-24859-0.