Cementiri de Vagànkovo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri de Vagànkovo
Grave-filippov.jpg
Nom en la llengua original (ru) Ваганьковское кладбище
Dades
Tipus cementiri i lloc del patrimoni cultural de Rússia
Primera menció escrita 1771
Creació 1771
Ubicació geogràfica
EstatRússia
CapitalMoscou
Districte administratiuDistricte administratiu Central de Moscou
DistrictePresnensky District Tradueix
 55° 46′ 05″ N, 37° 32′ 54″ E / 55.768055555556°N,37.548333333333°E / 55.768055555556; 37.548333333333
Lloc del patrimoni cultural de Rússia
Modifica les dades a Wikidata

El cementiri de Vagànkovo (en rus: Вага́ньковское кла́дбище, Vagànkovskoie klàdbisxe) és un dels cementiris més extensos i populars de Moscou. És situat a la part nord-oest de la ciutat, a la zona de la Plaça Krasnoprésnenskaia zastava, al carrer Serguei Makéiev, 15, i ocupa una superfície de 47,9 hectàrees.[1]

Oficialment, Vagànkovo es va formar el 1771 durant una epidèmia de pesta bubònica: els que morien per la malaltia eren enterrats fora dels límits de la ciutat per tal de prevenir el contagi.[2] Però el cementiri va aparèixer en aquest lloc alguns anys abans.[3]. El nom del cementiri prové de Vagànkovo, un antic poble, que va passar a formar part de Moscou al segle XVI.

Es calcula que mig milió de persones han estat enterrades a Vagànkovo al llarg de la seva història[4] La gran necròpoli conté les fosses comunes de la Batalla de Borodinó, la Batalla de Moscou i la Tragèdia de Khodinka. És el lloc d'enterrament d'una sèrie de persones de la comunitat artística i esportiva de Rússia i l'antiga Unió Soviètica . Durant la Gran Purga, guàrdies sadollats d'alcohol executarien els presoners plorosos després d'haver excavat les seves tombes al cementiri.[5]

El cementiri és servit per diverses esglésies ortodoxes construïdes entre 1819 i 1823 en la versió moscovita de l'estil Imperi.

Enterraments notables[modifica]

Referències[modifica]

  1. Eva Merkatxeva. «Тайны Ваганьковского кладбища» (en rus). Argumenti i fakti, 14-04-2003. [Consulta: 4 octubre 2017].
  2. Artamónov, 1991, p. 5,8.
  3. Matiuixin, 2007, p. 25.
  4. «История Ваганьковского кладбища» (en rus). Arxivat de l'original el 5-6-2016. [Consulta: 4 juny 2016].
  5. Taubman, William. Khrushchev, the man and his era (en anglès). W. W. Norton & Company, p. 100. 

Bibliografia[modifica]

  1. Matiuixin, Serguei. Священное Ваганьково (en rus). Moscou: Dom RDF, 2007. ISBN 978-5-91030-002-0. 
  2. Artamónov, Mikhaïl Dmítrievitx. Ваганьково (en rus). Moscou: Moskovski rabotxi, 1991. ISBN 5-239-01167-2.