Cena Cypriani
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua | llatí |
| Gènere | conte |
La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí.[1] La tradició atribueix l'autoria original al sant Ciprià, bisbe de Cartago, del segle iii, però probablement el text va ser escrit cap a l'any 400.[2][3] No hi ha un consens total sobre aquesta data: segons Arthur Lapôtre, va ser escrit sota el domini de l'emperador Julià l'Apòstata (361-363).[4]
El text narra la història d'un banquet celebrat a Canà, on un gran rei (és a dir Déu) convida moltes figures bíbliques a assistir a un casament.[2] Les interpretacions de la intenció de l'obra sovint han divergit radicalment: s'ha vist tant com una obra didàctica, encara que poc habitual, com un exemple de paròdia bíblica.[5] En paraules de Bayless, s'hauria de llegir com una "al·legoria que parodia l'al·legoresi i l'exegesi bíblica".[6]
Si bé per raons lingüístiques ningú argumenta ja que sant Ciprià n'és l'autor, s'ha intentat atribuir l'obra a altres autors. Un dels primers a estudiar la peça acuradament va ser Adolf von Harnack, qui va argumentar que havia estat escrita pel poeta Cyprianus Gallus a partir del fet que utilitzava l' Acta Pauli. Aquest punt de vista és recolzat per H. Brewer, però s'hi oposa Willy Hass, que argumenta que Cyprianus i l'autor de Cena van fer ús de diferents versions de la Bíblia. Malgrat això, Hass coincideix que d'acord amb les proves textuals el Cena venia del nord d'Itàlia.[4] Una atribució diferent ha estat feta per Lapôtre, que va afirmar que l'obra era una sàtira dirigida cap a Julià l'Apòstata pel poeta Bachiarius.[7]
L'obra va ser molt popular a l'edat mitjana fins al punt que es va llegir durant la coronació de l'emperador carolingi Carles el Calb l' any 875 [4] Molts relats de la història van ser escrits a l'edat mitjana, els primers i els més coneguts dels quals són al segle IX per Johannes Hymonides i Rabanus Maurus.[8]
De l'obra es conserven 54 manuscrits, el més antic del segle ix.[6] L'obra es va imprimir per primera vegada l' any 1564 en una col·lecció d'obres de Ciprià de Cartago.[9] La Cena ha tornat a la fama recentment pel seu paper a la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Abrantes 2018
- ↑ 2,0 2,1 Johannes Quastern (ed.), Patrology: Volume II, RCL, pp. 371-372
- ↑ 3,0 3,1 Michael von Albrecht, A History of Roman Literature: From Livius Andronicus to Boethius, Leiden: Brill, 1997, p. 1578
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Angelo Di Berardino (ed.), Patrology: Volume IV - The Golden Age of Latin Patristic Literature, RCL, pp. 315-316
- ↑ M. Bayless 1997, pp. 22-24
- ↑ 6,0 6,1 M. Bayless 1997, p. 10
- ↑ M. Bayless 1997, pp. 21-23
- ↑ M. Bayless 1997, pp. 215-216
- ↑ (alemany) Christine Modesto, Studien zur Cena Cypriani und zu deren Rezeption, Gunter Narr Verlag, 1992, p. 11
Fonts[modifica]
- Abrantes, Miguel Carvalho (2018), Feast of Cyprian: The "Coena Cypriani" translated to English. KDP.
- Bayless, Martha, Parody in the Middle Ages: The Latin Tradition (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1996)
- Dolezalová, Lucie, "Receptions of Obscurity and Obscurities of Reception: The Case of the Cena Cypriani," Listy filologické / Folia philologica 125: 3/4 (2002), pp. 187-197
- Dolezalová, Lucie, Reception and Its Varieties: Reading, Re-Writing, and Understanding "Cena Cypriani" in the Middle Ages (Trier: Wissenschaftlicher Verlag, 2007)
- Modesto, Christine, Studien zur Cena Cypriani und zu deren Rezeption (Tübingen: G. Narr, 1992)