Centre històric de la Torre de l'Espanyol
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Centre històric  | ||||||
| Construcció | segle xv, XVI | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) | ||||||
| Localització | Al centre de la població. La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 11619 | ||||||
| |||||||
El centre històric de la Torre de l'Espanyol és el nucli urbà de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), un conjunt inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
El centre històric de la Torre de l'Espanyol s'estructura al voltant de l'església parroquial de Sant Jaume. El formen els carrers Major, Costa, Trullet de l'Era, del Torrent i de Baix. Són carrers de poca amplada, formats per cases entre mitgeres de dues a tres crugies. A nivell general, consten de planta baixa, dos pisos i golfes, i tenen la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a la façana. El material de construcció emprat és la tàpia i els sostres estan fets de canyís.[1]
Història[modifica]
La població de la Torre de l'Espanyol té els seus orígens en la torre d'Alboçalaz, construïda durant l'època islàmica. Després de la conquesta cristiana, l'any 1175 el rei Alfons I en va fer donació a Espanyol de Prades, establint així els actuals límits del seu terme. Pocs anys més tard, la vila d'Ascó, dins la qual hi havia integrada la Torre de l'Espanyol, va passar a mans de l'Orde del Temple. Durant el segle xiii, els deu habitants que ocupaven el lloc es van sotmetre al comanador d'Ascó, després que aquests es rebel·lessin contra l'Ordre.[1]
Els conflictes que es van succeir entre Berenguer d'Entença, senyor de Móra, i el Temple van ocasionar la despoblació de la zona. Els antic pobladors no van poder tornar-hi fins al 1313, després de rebre autorització reial. A mitjans d'aquest segle, la Torre de l'Espanyol ja constava d'Universitat, sotmesa a l'Ordre de l'Hospital. La consolidació de la població es devia produir entre els segles XV i XVI, moment en el qual es va atorgar als seus veïns de privilegis, ordenacions i capítols de costums. L'Ordre de l'Hospital va tenir domini sobre la població fins al segle xix, amb motiu de la desamortització de Mendizábal.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Centre històric de la Torre de l'Espanyol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
Vegeu també[modifica]
- Cal Comte, casa senyorial de Rafael Montagut i Ravanals, comte de la Torre de l'Espanyol.
Enllaços externs[modifica]
- «Centre històric de la Torre de l'Espanyol». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.