Ceol de Wessex
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI  | ||||||||||
| Mort | 597 | ||||||||||
| rei de Wessex | |||||||||||
| 592 – 597 | |||||||||||
← Ceawlin Ceolwulf → | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | governant | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Dinastia | Casal de Wessex | ||||||||||
| Fills | Cynegils de Wessex | ||||||||||
| Pares | Cutha of Wessex (en)  i unnamed wife of Cutha of Wessex (en) | ||||||||||
| Germans | Ceolwulf de Wessex | ||||||||||
| Parents | Ceawlin de Wessex (oncle) | ||||||||||
| |||||||||||
Ceol (també escrit Ceola o Ceolric[1]) va ser rei de Wessex del 592 al 597. Era fill de Cutha, fill de Cynric de Wessex.[2] Segons la Crònica anglosaxona va començar a governar el 591 però no va ser fins al 592 que no va començar a regnar en solitari quan, en una batalla a Woden's Barrow va fer fora el seu oncle Ceawlin,[3] fet que va impedir el pas de Cuthwine, el fill de Ceawlin, a la successió.
A la mort de Ceol, el seu fill Cynegils, probablement era massa jove per assumir el govern i el va succeir el seu germà Ceolwulf.[4]
El 1967 Wright i Jackson van trobar una pedra a Wroxeter en unes excavacions arqueològiques, que es va datar entre el 460 i el 475.[5] La pedra de Wroxeter té la següent inscripció: CUNORIX MACUS MAQVI COLINE, que traduïda vol dir «Cunorix, fill de Maqui Coline » i el significat dels noms és: Cunorix o Cynric=«el rei gos-caçador», i Maqui-Coline=«fill del Sagrat». És possible que Maqui Coline estigui relacionat amb Ceol, cosa que indicaria que la seva família era una branca rival de la de Ceawlin.[6]
Ceol va ser el fundador una subdinastia reial del casal de Wessex que governaria el país en tres períodes, del 591 al 645, del 648 al 674 i del 676 al 685. Els seus membres són: Ceol, Ceolwulf, Cynegils, Cenwalh, Seaxburh i Centwine.[4] Coenwulf i Ceolwulf I de Mèrcia també podrien ser descendents de Ceol,[7] i això voldria dir que la seva nissaga va florir durant almenys tres segles després de la mort del seu fundador i potser encara més.
Referències[modifica]
- ↑ Copley, 1954, p. 157.
- ↑ Yorke, 1990, p. 135.
- ↑ Stenton, 1971, p. 30.
- ↑ 4,0 4,1 Whittock, 1986, p. 215.
- ↑ Storr, 2016, p. 178.
- ↑ Wright i Jackson, 1968, p. 296–300.
- ↑ Panton, 2011, p. 94.
Bibliografia[modifica]
- Beda. Ecclesiastical History of the English People. Traducció a l'anglès de Leo Sherley-Price, revisada per R.E. Latham. Londres: Penguin, 1991. ISBN 0-14-044565-X.
- Copley, Gordon J. The conquest of Wessex in the sixth century. Phoenix House, 1954.
- Panton, James. Historical Dictionary of the British Monarchy. Scarecrow Press, 2011.
- Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1971. ISBN 0-19-821716-1.
- Storr, Jim. King Arthur's Wars. Helion and Company, 2016.
- Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicle. Nova York: Routledge, 1996. ISBN 0-415-92129-5.
- Whittock, M J. The Origins of England, 410-600. Barnes & Noble Books, 1986.
- Wright, R.P.; Jackson, K.H. «A Late Inscription from Wroxeter». The Antiquaries Journal, 48, 2, 1968.
- Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.