Xacona
Xacona, chaconne o ciaccona, és una composició instrumental que inicialment (per bé que no ha estat confirmat),[1] podria haver estat un ball popular d'origen hispànic, que aparegué al segle xvi,[1] anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
S'estengué llavors a altres països d'Europa, transformant-se en un ball de caràcter noble interpretat per diversos instruments, en orquestra o solistes, esdevenint una peça de grans proporcions, en compàs binari o ternari, lenta i solemne, basada en la repetició i la variació d'un tema comprenent en general 4 o 8 compassos amb recuperació.
Entre els clàssics, fou conreada per Monteverdi, Frescobaldi, Rameau, etc. Ha esdevingut especialment coneguda la xacona corresponent al cinquè moviment de la Partita per a violí sol núm. 2, BWV 1004, de J.S. Bach, reescrita per al piano per Busoni.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Machabey, Armand «Les origines de la Chaconne et de la Passacaille». Revue de musicologie, 25, 77/78, 1946, pàg. 2. DOI: 10.2307/926360.
Bibliografia[modifica]
- Machabey, Armand «Les origines de la Chaconne et de la Passacaille». Revue de musicologie, 25, 77/78, 1946, pàg. 1-21. DOI: 10.2307/926360.