Chicos ricos
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mariano Galperin  |
| Protagonistes | |
| Producció | Mariano Galperin |
| Guió | Mariano Galperin i Sergio Bizzio |
| Música | Flavio Etcheto |
| Dissenyador de so | Omar Jadur David Mantecón |
| Fotografia | Alejandro Giuliani |
| Muntatge | José María del Peón |
| Productora | MAO |
| Distribuïdor | Primer Plano Film Group |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema eròtic i thriller |
    | |
Chicos ricos és una pel·lícula de l'Argentina filmada en colors dirigida per Mariano Galperín sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Sergio Bizzio que es va estrenar el 9 de novembre de 2000 i que va tenir com a actors principals a José María Monje, Iván González, Victoria Onetto i Martín Adjemián.
La productora MAO pertany al director Mariano Galperín, al fotògraf Alejandro Giuliani i al sonidista Omar Jadur. És l'última pel·lícula de Darío Vittori, la segona de Galperín després de 1000 boomerangs (1995) i el debut de la model i conductora Déborah del Corral.
Sinopsi[modifica]
Dos premiats creatius publicitaris organitzen una festa en la seva mansió i són sorpresos per un lumpen i el seu fill que intenten robar-los per a pagar els seus deutes amb un prestador que els amenaça.[1]
Repartiment[modifica]
- José María Monje…Andy Bieri
- Iván González…Tomás Cohen
- Victoria Onetto…Marisol
- Deborah de Corral…Suky
- Martín Adjemián…Osvaldo
- Erasmo Olivera…Lalo
- Divina Gloria…Tucán
- Luis Ziembrowski…Medina
- Sebastián Borensztein…García
- Darío Víttori…Rubén
- Lorena Ventimiglia…Mujer de Andy
- Victoria Solarz
Comentaris[modifica]
Martín Pérez a Página/12 va escriure:
| « | «Sostingut en gran manera per gags escampats aquí i allà –alguns més reeixits que altres- Nois rics ni tan sols intenta ser el film desvergonyidament eròtic que demana a crits la nuesa de la Onetto, per a quedar-se atrapat en la persecució d'unes suposades bones intencions.»[1] | » |
Ámbito Financiero va escriure:
| « | «El film endarrereix en la seva moralitat 40 anys: els rics són dissoluts i cruels i els assaltants són violents per necessitat.»[1] | » |
Diego Batlle a La Nación va opinar:
| « | «…una hora de desventures, accidents, abusos físics i situacions absurdes, més un grapat de flashbacks que intenten justificar amb fets del passat, les accions dels personatges.»[1] | » |
Manrupe i Portela escriuen:
| « | «…avorrit film eròtic, anacrònic en temps de canals XXX codificats i amb el tio de situacions ja fatigades a La sartén por el mango (Manuel Antín, 1971).»[1] | » |