Vés al contingut

Chiroxiphia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChiroxiphia Modifica el valor a Wikidata

Maniquí dorsiblau Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPipridae
GènereChiroxiphia Modifica el valor a Wikidata
Cabanis, 1847 Chiroxiphia Modifica el valor a Wikidata

Chiroxiphia és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels píprids (Pipridae).[1][2] Agrupa espècies originàries de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Es coneixen popularment com a manaquí.[4]

Descripció

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són ocells relativament grossos, mesurant entre 12 i 15 cm de longitud. Els mascles, molt vistosos, ostenten un blau intens, almenys al dors. Són inconspicus al sotabosc de selves i les complexes exhibicions cooperatives són úniques.[5]

Distribució

[modifica]

Les àrees de distribució es troben des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud (inclusivament Tobago) fins al sud-est del Perú i oest de Bolívia per l'oest, i sud del Brasil, nord-est de l'Argentina i est del Paraguai per l'est.[3]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Chiroxiphia va ser introduït per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis el 1847[6] amb Pipra caudata (Shaw, 1793) com a espècie tipus per designació posterior (Gray, 1855).[7]

Els estudis de filogènia molecular de Tello et al. (2009)[8] i McKay et al. (2010),[9] van verificar l'existència de dos clades ben diferenciats dins de la família Pipridae: un anomenat com a subfamília Neopelminae, agrupant els manaquí més semblants als dels gèneres Neopelma i Tyranneutes; i els restants gèneres anomenats "manaquís pròpiament dits", incloent-hi el present Chiroxiphia, en un clade monofilètic Piprinae (Rafinesque, 1815). Això va ser plenament confirmat pels amplis estudis de filogènia molecular dels passeriformes suboscins realitzats per Ohlson et al. (2013). El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) adopta aquesta darrera divisió i seqüència lineal dels gèneres, a partir de l'aprovació de la Proposta Núm. 591.[10] La classificació Clements Checklist v.2017,[3] l'IOC,[11] i el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) adopten integralment aquesta seqüència i divisió (el CBRO divideix en tres subfamílies, seguint Tello et al. (2009), i col·loca el present en una subfamília Ilicurinae (Reichenbach, 1850).[12]

Les subespècies del manaquí dorsiblau (C. pareola) són força diferents; els estudis geneticomoleculars de Silva et al. (2018) suggereixen que les subespècies C. pareola regina, del sud-oest de l'Amazònia, el mascle de les quals té el cap groc i no vermell, i C. pareola napensis del nord-occident de l'Amazònia siguin tractades com a espècies separades Chiroxiphia regina i C. napensis respectivament.[13] El Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) necessita una proposta per analitzar-ho,[14] mentre el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) ja tracta C. regina com a espècie separada.[15]

Un altre gènere, Antilophia, va ser introduït el 1850 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per donar cabuda el manaquí de casc (A. galeata).[16][17] El nom del gènere combina el grec antic «antios» que significa “diferent” i «lophoeis», “amb cresta”.[18] Fins al descobriment del manaquí d'Araripe, el manaquí de casc era l'únic membre conegut del gènere Antilophia.[19] En la revisió taxonòmica per crear gèneres monotípics i sobre la base d'estudis genètics utilitzant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022), van demostrar que el gènere Antilophia es troba embotit dins del present gènere, que seria així parafilètic.[13][20][21][22] Sobre la base d'aquestes evidències, el SACC, en la Proposta Núm. 975 va aprovar la fusió dAntilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'aquest últim gènere.[23] Les dues espècies dAntilophia són les dues úniques espècies de manaquí amb plomatge mascle dicromàtic (bicolor).[24] Tanmateix, les taxonomies Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) no segueixen aquesta reclassificació i mantenen aquests dos taxons separats dins el gènere Antilophia.[25][26]

Els estudis genètics utilitzant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022) han demostrat que el gènere Antilophia es troba embotit dins del present gènere, que seria així parafilètic.[13][20][21][22] Sobre la base d'aquestes evidències, el SACC, en la Proposta Núm. 975 va aprovar la fusió d'Antilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'aquest últim gènere.[23]

El nom genèric Chiroxiphia es compon de les paraules del grec antic «kheir» o «kheiros» que significa “mà” (en referència a l'ala) i «xiphos», “espasa”, “sable”.[27]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per set espècies:[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Chiroxiphia (Chiroxiphia sp.) - Avibase». [Consulta: 20 desembre 2024].
  2. ↑ «Chiroxiphia Cabanis, 1847» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2024].
  3. 1 2 3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 febrer 2026].
  4. ↑ «Chiroxiphia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 febrer 2026].(català)
  5. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 493-494, làmines 64(12-15). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. ↑ Cabanis, Jeab. Archiv für Naturgeschichte. Jahrg.13:Bd.1-2. Berlin: Nicolai, 1847, p. 235.
  7. ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the genera and subgenera of birds contained in the British Museum. Londres: Printed by order of the Trustees, 1855, p. 55.
  8. ↑ Tello, Jose G.; Moyle, Robert G.; Marchese, Daniel J.; Cracraft, Joel «Phylogeny and phylogenetic classification of the tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aves: Tyrannides)» (en anglès). Cladistics, 25, 5, 10-2009, p. 429–467. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00254.x. ISSN: 0748-3007.
  9. ↑ McKay, Bailey D.; Barker, F. Keith; Mays, Herman L.; Doucet, Stéphanie M.; Hill, Geoffrey E. «A molecular phylogenetic hypothesis for the manakins (Aves: Pipridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 55, 2, 5-2010, p. 733–737. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.02.024.
  10. ↑ «Proposal #591: Revise the classification of the Pipridae». South American Classification Committee. [Consulta: 16 febrer 2026].
  11. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 febrer 2026].
  12. ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
  13. 1 2 3 Silva, Sofia Marques; Agne, Carlos Eduardo; Aleixo, Alexandre; Bonatto, Sandro L. «Phylogeny and systematics of Chiroxiphia and Antilophia manakins (Aves, Pipridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 127, 10-2018, p. 706–711. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.06.016.
  14. ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8». South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 17 febrer 2026].
  15. ↑ Pacheco, José Fernando; Silveira, Luís Fábio; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Bencke, Glayson A. «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee—second edition» (en anglès). Ornithology Research, 29, 2, 6-2021, p. 94–105. DOI: 10.1007/s43388-021-00058-x. ISSN: 2662-673X.
  16. ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel. Abt.2:Bd.1. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. Làmina LXIII.
  17. ↑ Traylor, Melvin A. Jr. Check-list of birds of the world. v.8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 254 [Consulta: 17 febrer 2026].
  18. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 50. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 febrer 2026].
  19. ↑ Marçal, Bráulio de Freitas; Lopes, Leonardo Esteves «Non-monogamous mating system and evidence of lekking behaviour in the Helmeted Manakin (Aves: Pipridae)» (en anglès). Journal of Natural History, 53, 39-40, 26-10-2019, p. 2479–2488. DOI: 10.1080/00222933.2019.1704899. ISSN: 0022-2933.
  20. 1 2 Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
  21. 1 2 Leite, Rafael N.; Kimball, Rebecca T.; Braun, Edward L.; Derryberry, Elizabeth P.; Hosner, Peter A. «Phylogenomics of manakins (Aves: Pipridae) using alternative locus filtering strategies based on informativeness» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 155, 2-2021, p. 107013. DOI: 10.1016/j.ympev.2020.107013.
  22. 1 2 Zhao, Min; Kurtis, Sarah M; White, Noor D; Moncrieff, Andre E; Leite, Rafael N «Exploring Conflicts in Whole Genome Phylogenetics: A Case Study Within Manakins (Aves: Pipridae)» (en anglès). Systematic Biology, 72, 1, 19-05-2023, p. 161–178. DOI: 10.1093/sysbio/syac062. ISSN: 1063-5157. PMC: 10452962. PMID: 36130303.
  23. 1 2 «Proposal #975: Merge Antilophia into Chiroxiphia». South American Classification Committee. [Consulta: 17 febrer 2026].
  24. ↑ de Marçal, Bráulio Freitas; Lopes, Leonardo Esteves «Breeding biology of the Helmeted Manakin Antilophia galeata in an ecotone between the Atlantic Forest and the Cerrado» (en anglès). Revista Brasileira de Ornitologia, 27, 1, 3-2019, p. 1–9. DOI: 10.1007/BF03544440. ISSN: 2178-7875.
  25. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 17 febrer 2026].
  26. ↑ «Antilophia» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 17 febrer 2026].
  27. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 102. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 febrer 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chiroxiphia&oldid=38321090»