Cianamida de calci

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cianamida càlcica)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicCianamida de calci
Substància compost químic i medicament
Massa molecular 80,1 uma i 79,968739 uma
Estructura química
Fórmula química CaCN₂ i CCaN₂
Calcium cyanamide.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 2,29 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió 2.444 °F
Pressió de vapor 0 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,5 mg/m3 (10 h, sense valor)
NFPA 704.svg
0
3
1
 
Identificadors
CAS 156-62-7
InChIKey MYFXBBAEXORJNB-UHFFFAOYSA-N
PubChem 56955933
RTECS GS6000000
AEPQ 205-861-8
ChEBI 64301
ONU 1403
KEGG C19113
ChemSpider 21106503
ChEMBL CHEMBL3301667
UNII ZLR270912W
ZVG 3410
Infocard ECHA 100.005.330
DSSTOX DTXSID6020353
RxNorm CUI 1902
ATC N07BB02
Modifica dades a Wikidata

La cianamida de calci o CaCN2 és un compost químic de calci usat com fertilitzant,[1] es va sintetitzar per primera vegada el 1898 per Adolph Frank i Nikodem Caro (Procediment Frank-Caro).[2] Es forma amb el carbur de calci reaccionat amb nitrogen. Un dels noms comercials que rep és el de Nitrolime.

CaC2 + N2 → CaCN2 + C

Cristal·litza en el sistema hexagonal.[3]

Usos[modifica]

El principal ús és com fertilitzant en agricultura, en contacte amb aigua es descompon i allibera amoníac:

CaCN2 + 3 H2O → 2 NH3 + CaCO3

En temps passats es feia servir en la mineria d'or:

CaCN2 + Na2CO3 + 2C → 2 NaCN + CaO + 2CO

La tiourea es pot produir per la reacció del sulfur d'hidrogen amb cianamida de calci.[4]

Es fa servir a gran escala en la producció d'acer per tal d'introduir-hi nitrogen.

Referències[modifica]

  1. Auchmoody, L.R.; Wendel, G.W.. «Effect of calcium cyanamide on growth and nutrition of plan fed yellow-poplar seedlings». U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1973. [Consulta: 18 juliol 2008].
  2. «History of Degussa: Rich harvest, healthy environment». [Consulta: 18 juliol 2008].
  3. F. Brezina, J. Mollin, R. Pastorek, Z. Sindelar. Chemicke tabulky anorganickych sloucenin (Chemical tables of inorganic compounds). SNTL, 1986.
  4. Bernd Mertschenk, Ferdinand Beck, Wolfgang Bauer "Thiourea and Thiourea Derivatives" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002 by Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA. All rights reserved. doi:10.1002/14356007.a26_803

Enllaços externs[modifica]