Cícons

Cícons

Tipus	grup ètnic mític

Els cícons (grec antic: Κίκονες, llatí: Cicones) foren un poble de Tràcia que vivia a la costa, entre els riu Lissos, a l'oest, i l'Hebros, a l'est. El seu heroi epònim fou Cícon, fill d'Apol·lo i Ròdope. Orfeu va conviure amb ells, i allí es van iniciar els misteris d'Apol·lo.

A la Ilíada figura com un dels pobles aliats de Príam a la guerra de Troia. Manats per Mentes, no es van destacar gaire a la batalla.

Els cícons tenen un paper més important a l'Odissea. Quan Odisseu va arribar al seu territori en una primera escala al sortir de Troia, va acostar-se a una de les seves ciutats, Ísmaros, i la va assetjar i conquerir. Va saquejar-la, i només perdonà un sacerdot d'Apol·lo, Maró, que, agraït, li va donar diversos presents i dotze àmfores d'un vi boníssim, que havia de permetre Odisseu emborratxar Polifem en una etapa següent del seu viatge. Després de saquejar la ciutat, Odisseu va aconsellar als seus homes que marxessin, i s'acontentessin amb el botí que havien pres. Però no el van escoltar, i llavors van organitzar-se altres pobles de cícons de l'interior que van acudir per atacar-los. Van morir sis homes de cada nau, i Odisseu i els supervivents es van embarcar i van fugir.

Els cícons encara existien en època històrica. Heròdot els cita entre els pobles i els territoris que travessà Xerxes en temps de les guerres mèdiques.