Cinemacoloris

El Cinemacoloris és un sistema de procediment de color que va ser inventat per Segundo de Chomón l'any 1911.

Aquest, consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l'estil del Pathécolor. Però a diferència d'aquest i dels altres procediments anteriors, amb els quals es retallaven les trames manualment, en el Cinemacoloris es disposava d'una caixa en la qual la pel·lícula es projectava cap a un vidre polit amb esmeril que s'utilitzava com a pantalla, i sobre la qual es dibuixaven els contorns o les siluetes dels dibuixos. Aleshores, un burí retallava en la trama de la pel·lícula o en la plantilla que li conferia els diversos colors.

Aquest sistema era precís en l'obtenció dels colors i els seus límits, ja que amb Cinemacoloris, Chomón aconseguia donar a cada objecte i personatge el seu color requerit.

Tot i així, malgrat el perfeccionament del procediment, aquest invent no va progressar, degut a què just al mateix any, al Regne Unit s'explotà el sistema bicrom Kinemacolor, i un any després, a França, la Gaumont va inventar el Chronochrome tricrom.

Història

Segundo de Chomón va inventar aquest sistema de procediment de color l'any 1911. Va poder desenvolupar i perfeccionar aquesta tècnica després de treballar en diverses professions relacionades amb l'edició cinematogràfica amb Pathé a França. Al principi va patentar aquest revolucionari sistema com a Chomón-Zollinger, i tot i que no va tenir molt èxit a causa de l'emergència de procediments de color més avançats, Chomón va seguir aportant invents i descobriments al cinema de color fins al final de la seva carrera.

Films

Abans que aquesta nova tècnica es deixés de fer servir, durant dos anys, Segundo de Chomón va editar uns films rodats per a la Ibérico Films amb el seu procediment:

• Soñar Despierto (1911)
• Física Diabólica (1911)
• El Iris Fantástico (1911)
• Pulgarcito (1911)
• El Biombo de Cagliostro (1912)
• El Gusano Solitario (1912)
• El Genio de Fuego (1912)