Circuit de Long Beach
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (en) Long Beach Street Circuit  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Circuit urbà | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Long Beach (Califòrnia) | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
| Lloc web | gplb.com | ||||
.jpg?lang=ca)
El Circuit de Long Beach és un circuit urbà dissenyat a la zona costanera de Long Beach, Califòrnia. Va acollir les vuit edicions disputades del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Fórmula 1 (de 1976 a 1983).[1]
Història
[modifica]
El 1980, Clay Regazzoni, guanyador de l'edició inaugural del 1976, hi va patir un greu accident[2] que el va deixar paraplègic i va posar fi a la seva carrera.[3] Abandonat per la Fórmula 1 després de l'edició de 1983,[4] el circuit, encara més modificat (especialment a la part inicial), va acollir el campionat Champ Car entre el 1984 i el 2007. A més, des del 2008 acull anualment una cursa de l'IndyCar.[5] Les temporades 2014/15 i 2015/16, el circuit va acollir dues curses vàlides per al Campionat de Fórmula E.[6]
El 2017, l'Ajuntament de Long Beach va encarregar un estudi de viabilitat per al retorn de la Fórmula 1 al circuit.[7]
Traçat
[modifica]En la primera versió del circuit, de 3,251 km, la sortida era a Ocean Boulevard i anava seguida d'una sèrie de revolts que culminaven amb la forquilla de Le Gazomet, seguida de la llarga recta de Shoreline Drive, lleugerament corbada a la Bridgestone Bend; acabava amb un altre revolt, el Queen's Hairpin, que anava seguit d'una secció mixta amb els revolts Michelob.[5]
Aquella configuració inicial va durar fins al 1982 (tot i que a partir de 1978 la sortida es va traslladar a Shoreline Drive), en què es va afegir una xicana a Shoreline Drive i la pista es va modificar a la zona dels revolts de Michelob fins a assolir una longitud de 3,428 km. L'any següent es van fer canvis més radicals que van reduir la longitud de la pista a 3,275 km; el tram posterior a l'inici va romandre sense canvis però, després del revolt 5, el tram d'Ocean Boulevard va quedar abandonat, girant a Pine Avenue, passant per sota de l'Hotel Hyatt i el Centre de Convencions, després seguint Seaside Way, paral·lel a Ocean Boulevard, i reprenent la ruta antiga després del revolt 9.[4]
Historial del traçat
[modifica]
La configuració de 3.251 m emprada de 1976 a 1977
La configuració de 3.251 m amb la sortida traslladada a la Shoreline Drive emprada de 1978 a 1981
La configuració de 3.428 m emprada el 1982
La configuració de 3.275 m emprada el 1983
La configuració emprada per la Champ Car de 1992 a 1998
La configuració de 3.167 m emprada per la Champ Car de 2000 a 2007 i per l'IndyCar el 2008
La configuració de 2.100 m emprada per la Fórmula E del 2015 al 2016
Guanyadors del GP de l'oest dels Estats Units
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «F1: Long Beach pensa al ritorno di un Gran Premio» (en italià). Nuova Editoriale Sportiva, 25-04-2017. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Lonardo, Slivano. «Grand Chelem per Clay Regazzoni nel GP stelle e strisce 1976» (en italià). [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Confaloni, Savina. «Clay Regazzoni: 40 anni fa l'incidente di Long Beach» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 30-03-2020. [Consulta: 23 juny 2024].
- 1 2 «Il circuito di Long Beach» (en italià). GEDI Digital S.r.l., 16-02-2012. [Consulta: 23 juny 2024].
- 1 2 Carelli, Alfredo. «Indycar: guida al GP di Long Beach» (en italià), 10-04-2023. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ «Guida alla Formula E 2016-2017» (en italià). Arxivat de l'original el 6/10/2016. [Consulta: 3 maig 2018].
- ↑ Ferret, Oliver. «F1 - Long Beach lance une étude de faisabilité pour un Grand Prix» (en francès), 23-04-2017. [Consulta: 23 abril 2017].
Enllaços externs
[modifica]
