Vés al contingut

Clan Agnew

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàClan Agnew
tartà
Tipusfamília i clan escocès Modifica el valor a Wikidata
Lema«Consilio non impetu» Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsAgnews de Croach o Lochryan, Agnews de Kilwaughter i els Agnews de Dalreagle
Geografia
Originari deDumfries i Galloway (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang=
Clans escocesos Modifica el valor a Wikidata

El Clan Agnew (gaèlic escocès: Clann Mac a' Ghnìomhaid) és un clan escocès de Galloway a les Terres Baixes escoceses.[1]

Història

[modifica]

L'origen del nom Agnew és discutit, tot i que és probable que fora normand, de la família Agneaux o Aygnell de la baronia d'Agneaux.[2] Es deia que els Agnews es van establir primer a Anglaterra[3] i després es van traslladar a Irlanda c. 1365[4] esdevenint els Lords de Larne abans de venir a Lochnaw a mitjans del segle XIV.[5] El primer registre del nom normand a Escòcia és William des Aigneus, que és testimoni d'una carta signada a Liddesdale entre Randulf de Soules i Jedburgh Abbey c. 1200.[6]

També s'ha suggerit un origen separat i menys probable a través dels nadius celtes de l'Ulster, els O'Gnimh, que eren els poetes hereditaris o bardes dels O'Neills de Clanaboy, i que van adquirir el nom anglicitzat d'Agnew.[7] Aquest origen dóna suport a Sir George Mackenzie de Rosehaugh (1631/1691) advocat i escriptor heràldic que va escriure "Agnew - El cap és Agnew de Lochnaw, els predecessors del qual van venir d'Irlanda, que va ser fill de Lord Agnews, àlies Lord de Larne. Allí va tenir la custodia del castell del rei de Lochnaw, i va ser nomenat condestable hereditari".[8] Hector McDonnell suggereix que els O'Gnimh i els Agnews descendeixen d'Alastair (m. 1299), segon fill de Domhnall (m. 1249), fill de Raghnall (m. 1207), fill de Somerled, Senyor de les Illes (m. 1164). Això donaria als Agnews un origen compartit amb el Clan Donald.[9]

Segles XV i XVI

[modifica]

Andrew Agnew de Lochnaw va rebre les terres i el càrrec de conestable del castell de Lochnaw per carta datada el 10 de novembre de 1426 de William Douglas de Leswalt.[10] El 1451 va ser nomenat xèrif de Wigtown,[11] un honor que encara tenen els seus descendents directes.[12]

Patrick Agnew 4t de Lochnaw va morir poc després de la batalla de Flodden, possiblement per ferides.[13] Andrew Agnew 5é de Lochnaw va ser assassinat a la batalla de Pinkie el 1547, lluitant contra els anglesos.[1]

Segle XVII

[modifica]

Sir Patrick Agnew va ser diputat de Wigtownshire de 1628 a 1633, i de nou de 1643 a 1647.[1] El 28 de juliol de 1629 va ser nomenat baronet de Nova Escòcia.[1] Agnew es va casar amb Lady Anne Stewart, filla del primer comte de Galloway.[1] Quan va morir el 1661, el va succeir el seu fill gran, Andrew, que també seria diputat de Wigtownshire.[1] Havia estat nomenat xèrif tant de Kirkcudbright com de Wigtown a la dècada de 1650, mentre que Escòcia formava part del protectorat amb Anglaterra.[1]

Segle XVIII

[modifica]

Sir Andrew Agnew de Lochnaw 5é Baronet[14] es va casar amb una parenta, Elionor Agnew de Lochryan, amb qui va tenir vint-i-un fills.[1] Va ser un soldat distingit al comandament del que més tard esdevingué els Royal Scots Fusiliers contra els francesos a la batalla de Dettingen el 1743.[1] El rei Jordi II de Gran Bretanya, l'últim monarca britànic que va dirigir les tropes a la batalla, va comentar a Agnew que la cavalleria francesa havia estat deixada entre el seu regiment. Sir Andrew va respondre: "Sí, si us plau, Majestat, però no van tornar a guanyar".[1] Es va convertir en tinent general i governador del castell de Tynemouth.

Durant l'aixecament jacobita de 1745, el clan Agnew va continuar donant suport al govern britànic. Sir Andrew va mantenir el castell de Blair, seu del duc d'Atholl, contra les forces jacobites.[1] Les forces d'Agnew estaven a prop de la fam quan Charles Edward Stuart va cridar a les forces jacobites perquè es retiressin a Inverness per fer front a l'avanç del príncep Guillem August, duc de Cumberland.[1]

Segle XIX

[modifica]

Sir Andrew Agnew, 7é baronet (1793–1849) que es va casar amb Madeline, filla de Sir David Carnegie de Pitarrow Baronet (més tard comte de Southesk) va ser diputat de Wigtonshire 1830-37 i un fort promotor de les lleis d'observació del dissabte.[15] Sir Andrew Agnew, 8é baronet es va casar amb Lady Louisa Noel, filla del primer comte de Gainsborough. Va servir al 93é regiment de Highlanders al Canadà[16] i va ser diputat de Wigtonshire.

Branques principals

[modifica]

Les branques principals del Clan Agnew inclouen:

  • Els Agnews de Croach o Lochryan, descendents de Guillem 2n fill d'Andrew Agnew 2n de Lochnaw (ara els Wallaces de Lochryan)[17]
  • Els Agnews de Sheuchan descendien de Patrick 3r fill de Sir Patrick Agnew de Lochnaw 1r Baronet, l'hereva del qual Margaret es va casar amb John Vaus de Barnbarroch que sota una implicació de 1757 va assumir el nom de Vans-Agnew (ara Vans de Barnbarroch)[18]
  • L'Agnews de Kilwaughter, prop de Larne a Irlanda del Nord. Es desconeix la connexió precisa, però l'evidència apunta que els primers Agnews de Kilwaughter són parents dels Agnews de Lochnaw[19]
  • Els Agnews de Dalreagle descendeixen d'Alexander Agnew, fill natural de Sir Andrew Agnew de Lochnaw 3r Baronet,[20] el besnét del qual era el Major General Patrick Alexander Agnew 4t de Dalreagle de l'Honorable Companyia Britànica de les Índies Orientals.[21]

Tartà

[modifica]

El Registre escocès de tartans enumera un tartà per a Agnew, creat el 1976 i també registrat al Lord Lyon el 1978.[22]

Escut d'armes

Cap del clan

[modifica]

Cap del clan: Sir Crispin Agnew de Lochnaw, 11é baronet (baronets Agnew), conseller del rei i Rothesay Herald, l'hereu del qual és Mark Agnew de Lochnaw any. La genealogia de la família principal es pot trobar al Llibre Vermell d'Escòcia.[23]

Castells

[modifica]
  • El castell de Lochnaw va ser la seu del cap del clan Agnew fins que es va vendre l'any 1948. Ara és propietat privada.[24][1]
  • El castell de Galdenoch, construït entre 1547 i 1570[25] encara una ruïna i part de la granja Galdenoch, va ser la llar dels Agnews de Galdenoch que descendien de Gilbert, segon fill de Sir Andrew Agnew 5 de Lochnaw, que estava en possessió de Galdenoch el 1574.[26]
Castell de Lochnaw al 2007

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Way, George of Plean; Squire, Romilly of Rubislaw. Collins Scottish Clan & Family Encyclopedia. Glasgow: HarperCollins (for the Standing Council of Scottish Chiefs), 1994, p. 64–65. ISBN 0-00-470547-5. 
  2. ↑ The Hereditary Sheriffs of Galloway by Sir Andrew Agnew of Lochnaw 8th Bt, 2nd Ed Edinburgh 1893, chapter VII
  3. ↑ The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Chapter IX referring to Herbert d'Agneaux at Redenhall in Norfolk and his kin
  4. ↑ The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Chapter X
  5. ↑ The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Chapter XI
  6. ↑ The Kingdom of the Scots by Professor GWS Barrow, Edward Arnold 1973, where the author comments "William, incidentally, may be regarded as the first of the Scottish Agnews."
  7. ↑ Agnews and O'Gnimhs by the Hon Hector McDonnell, Journal of The Glens of Antrim Historical Society, Vol 21 1993 page 13; The Family of Ó Gnímh in Ireland and Scotland; A look at the Sources, by Professor Brian Ó Cuív, Nomina Vol 8 1998
  8. ↑ The Hereditary Sheriffs cit. page 208 citing Mackenzie's Genealogical Mss in (now) the National Library of Scotland
  9. ↑ Agnews and O'Gnimhs cit. page 43< & genealogy at page 52
  10. ↑ Lochnaw Papers GD154 No 2, National Archives
  11. ↑ Lochnaw Papers No. 5
  12. ↑ Matriculation (1976) by Sir Crispin Agnew of Lochnaw 11th Bt, Lyon Register Vol 60-page 39
  13. ↑ The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Vol 1 page 335
  14. ↑ Chichester, Henry Manners. «Agnew Andrew (1687–1771)». [Consulta: 15 abril 2018].
  15. ↑ Memoirs of the Life of Sir Andrew Agnew of Lochnaw, Bart by Thomas M'Crie 2nd Ed Edinburgh 1853
  16. ↑ From Lochnaw to Manitoulin, Diary edited by Scott A McLean, Toronto 1999
  17. ↑ Burkes Peerage & Baronetage 107th Edition (2003) Vol 1 Agnew of Lochnaw page 45 and The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Vol II page 433
  18. ↑ Burkes Peerage & Baronetage cit. page 46 and The Hereditary Sheriffs of Galloway cit. Vol II page 435 and see Burkes Peerage and Baronetage cit. page 262 Barnbarroch for the Vans Agnew descent from Margaret
  19. ↑ The Hereditary Sheriff of Galloway cit. Vol II pages 43-60 and Agnews and O'Gnimhs cit. pages 27 to 32. See also http://landedfamilies.blogspot.co.uk/2013/07/56-agnew-of-kilwaughter.html for the more recent Kilwaughter descent.
  20. ↑ Burkes Peerage & Baronetage cit. page 47
  21. ↑ «Under a Tropical Sun: Biographies: Patrick Agnew». www.mq.edu.au. [Consulta: 15 abril 2018].
  22. ↑ «Tartan Details - The Scottish Register of Tartans». www.tartanregister.gov.uk. [Consulta: 10 octubre 2023].
  23. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 28 August 2016. [Consulta: 8 agost 2016].
  24. ↑ «Lochnaw Castle "Here be Monsters"». www.lochnawcastle.co.uk. Arxivat de l'original el 3 September 2018. [Consulta: 15 abril 2018].
  25. ↑ «Galdenoch Castle - Canmore». canmore.org.uk. [Consulta: 15 abril 2018].
  26. ↑ Burkes Peerage & Baronetage cit. page 45
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clan_Agnew&oldid=33777504»