Clara Sola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaClara Sola
Clara Sola i Clara Sola Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNathalie Álvarez Mesén Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Wendy Chinchilla, Daniel Castañeda, Ana Julia Porras, Flor Vargas
GuióNathalie Álvarez Mesén Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSophie Winqvist
DistribuïdorÉpicentre Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCosta Rica, Estats Units d'Amèrica, Alemanya, Bèlgica i Suècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2021 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt12637442 Filmaffinity: 303270 Allocine: 272128 Rottentomatoes: m/clara_sola Letterboxd: clara-sola TMDB.org: 785212 Modifica el valor a Wikidata

Clara Sola és una pel·lícula dramàtica costa-riquenya de 2021 dirigida per Nathalie Álvarez Mesén -és la seva opera prima- amb el guió conjunt d'Álvarez Mesén i María Camila Arias.[1] Fou seleccionada como candidata de Costa Rica a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2022.[2]

Trama[modifica]

La pel·lícula està ambientada en un remot llogaret costa-riqueny, en la qual Clara - interpretat per la ballarina Wendy Chinchilla- de quaranta anys, té un despertar sexual després de tota una vida de repressió religiosa i sota el control de la seva mare, Donya Fresia, la matriarca de la família. «Déu me la va donar així, es queda així '» instrueix fermament a un metge que observa amb preocupació que la columna vertebral de Clara, plagada d'escoliosi, es torça cada vegada més i li causa problemes pulmonars, cosa que una operació raonablement fàcil podria solucionar. Part de la situació de Clara també es troba en algun lloc dins de l'espectre autista, un altre problema sense resoldre, molt d'acord amb la seva inviolable personalitat de santa.[3]

La tensió augmenta en la família a mesura que la neboda menor de Clara, María, que està a punt de complir quinze anys, provocant un despertar sexual i místic en Clara, i un viatge per a alliberar-se de les convencions que han dominat la seva vida..[2]

Repartiment[modifica]

Acollida[modifica]

La crítica de cinema Jara Yáñez destaca de la pel·lícula que "s'enquadra en una certa idea de realisme màgic per a elaborar un film de personatge (...) és una pel·lícula sobre la sexualitat femenina que pot ser llegida com un cant a l'alliberament de la dona i la seva emancipació".[4]

Si bé una forta dosi de realisme màgic es descobreix en aquest hàbitat, un franc raig de llum nòrdica també fa sentir la seva presència en Clara Sola, il·luminant els procediments i ressaltant els moviments de la naturalesa (dels quals Costa Rica ha de tenir alguns dels més bells al món). Jan Lumholdt a Cineeuropa.[3]

Premis[modifica]

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref
2022 57ns Premis Guldbagge Millor pel·lícula Guanyador [5]
Millor director Nathalie Álvarez Mesén Guanyador
Millor guió Nathalie Álvarez Mesén, Maria Camila Arias Guanyador
Millor fotografia Sophie Winqvist Loggins Guanyador
Millor so Erick Vargas Williams, Valène Leroy, Charles De Ville, Aline Gavroy Guanyador

Referències[modifica]

  1. «Cannes 2021 Women Directors: Meet Nathalie Álvarez Mesén – "Clara Sola"». [Consulta: 23 octubre 2021].
  2. 2,0 2,1 Hipes. «Costa Rica Chooses 'Clara Sola' As Its Oscar International Feature Submission», 22-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 «Review: Clara Sola» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2021].
  4. «Clara Sola (Nathalie Álvarez Mesen) - Cannes 2021 - Caimán CDC» (en castellà), 09-07-2021. [Consulta: 28 octubre 2021].
  5. Lumholdt, Jan. «Clara Sola enjoys a fivefold Guldbagge sweep», 25-01-2022.

Enllaços externs[modifica]