Classificació DIN 16518

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques. Va ser aprovada per l'Institut Alemany de Normalització (DIN) l'agost de 1964 i és encara vigent.

Adopta i normalitza els criteris de la classificació VOX/ATypI: agrupació de les lletres segons tendències i estils típics d'una època determinada, basant-se en criteris formals: amplada de traços, presència i forma de les gràcies, eix d'inclinació, altura de la x, etc.

La classificació DIN 16518 divideix les lletres tipogràfiques en onze grans grups, l'últim dels quals també se subdivideix.

Origen[modifica | modifica el codi]

En un intent per agrupar l'àmplia varietat de lletres tipogràfiques existents segons les seves característiques històriques i formals, el tipògraf francès Maximilien Vox (1894-1974) va proposar el 1954 la taxonomia tipogràfica que rep el seu nom: classificació VOX: en ella hi estableix nou grups: Humanístiques, Garaldes, Reials, Didones, Mecàniques, Lineals, Incisses, "Scripts" i Manuals.

El 1962, l'Associació Tipogràfica Internacional (ATypI) adopta aquest sistema sota el nom de classificació VOX/ATypI. Als nou grups originals n'hi afegeix dos més: Fractures (utilitzades principalment a Alemanya) i No llatines.

L'organisme normalitzador britànic (National Standards Body) recull la classificació Vox de nou grups i crea amb ella el seu propi estàndard: el British Standard 2961, de l'any 1967.

Per la seva banda, l'Institut d'Alemany de Normalització havia creat tres anys abans la seva pròpia norma segons el model d'11 grups de la VOX/ATypI: la classificació DIN 16518. Com a característica pròpia, la norma alemanya aprofundeix en el grup de les lletres pròpies, les Fractures, pel qual crea una subdivisió de cinc grups.

La classificació VOX/ATypI ha anat experimentant modificacions i actualment es compon de quatre grans grups (Clàssiques, Modernes, Cal·ligràfiques i No llatines) que inclouen els onze grups originals. El grup de les Lineals, donada la seva extensió i complexitat, es divideix en quatre subgrups (recollits també en la BS 2961): Grotesques, Neogrotesques, Geomètriques i Humanístiques. Finalment, al congrés de la ATypI de 2010, a Dublín, es va acordar afegir un nou grup dins de les Cal·ligràfiques: les lletres Gaèliques, d'inspiració cèltica.

La següent taula presenta les diferències entre aquestes classificacions d'arrel comuna:

Equivalències entre taxonomies tipogràfiques:
VOX (1954) VOX/ATypI (1962) DIN 19518 (1964) BS 2961 (1967)
1. Clàssiques
1. Humanístiques 1.1. Humanístiques I. Humanístiques I. Humanístiques
2. Garaldes 1.2. Garaldes II. Garaldes II. Garaldes
3. Reials 1.3. Reials III. Reials III. Reials
2. Modernes
4. Didones 2.1. Didones IV. Didones IV. Didones
5. Mecàniques 2.2. Mecàniques V. Mecàniques V. Mecàniques
6. Lineals 2.3. Lineals VI. Lineals VI. Lineals
2.3.1. Grotesques VI.a. Grotesques
2.3.2. Neogrotesques VI.b. Neogrotesques
2.3.3. Geomètriques VI.c. Geomètriques
2.3.4. Humanístiques VI.d. Humanístiques
3. Cal·ligràfiques
7. Incisses 3.1. Incisses VII. Incisses VII. Incisses
8. Scripts 3.2. Scripts VIII. Scripts VIII. Scripts
9. Manuals 3.3. Manuals IX. Manuals IX. Manuals
3.4. Fractures X. Fractures
X.a. Gòtiques
X.b. Gòtiques arrodonides
X.c. "Schwabacher"
X.d. Fractures
X.e. Fractures variants
3.5. Gaèliques
4. No llatines XI. No llatines

Terminologia[modifica | modifica el codi]

Atès que la terminologia usada per referir-se als diferents grups difereix segons la tradició tipogràfica pròpia i l'idioma emprat, coexisteixen en català noms diferents provinents de diferents idiomes que es refereixen al mateix concepte i que poden contribuir a certa confusió. La següent taula és una comparativa dels diferents termes emprats en francès, anglès, alemany (idioma original de la classificació DIN 16815) i català per designar els 11 grups de lletres tipogràfiques:[1][2]

Taula de termes tipogràfics:
Francès Anglès Alemany Català
Humanes Humanist / Humanistic Venezianische Renaissance Antiqua Humanistes / Venecianes
Garaldes Garald / Garaldic Französische Renaissance Antiqua Garaldes / Renaixentistes
Réales Transitional Barock-Antiqua / Vorklassizistische Antiqua Reials / De transició
Didones Didone / Didonic Klassizistische Antiqua Didones
Mécanes / Égyptiennes Mechanistic / Slab serif Serifenbetonte Linear-Antiqua Mecàniques / Egípcies
Linéales / Antiques Lineal / Gothic Serifenlose Linear-Antiqua Lineales / Pal sec
Incises Incised / Glyphic Antiqua Varianten Incisses / Glífiques
Scriptes Script Schreibschriften Scripts / Escriptes
Manuaires Manual / Graphic Handschriftliche Antiqua Manuals / Manuscrites
Fractures Black Letter Gebrochene Schriften Gòtiques / Fractures
Non latines Non-latin Fremde Schriften No llatines

Classificació DIN 16815[modifica | modifica el codi]

Grup I: Venezianische Renaissance Antiqua (Humanistes)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Jenson
Jenson, una lletra humanista

ORIGEN: Aquestes lletres tenen el seu origen a la segona meitat del segle XV, en impremtes venecianes com la de Nicolas Jenson. Estan basades en la cal·ligrafia humanista de l'època, i aquesta en les minúscules carolíngies impulsades per Carlemany durant l'Imperi Carolingi.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres humanistes

a) Contrast feble i gradual entre els traços fins i gruixuts.

b) Modulació obliqua.

c) Traç transversal de la "e" minúscula oblic.

d) Ascendents de les minúscules amb gràcies obliqües.

e) L'altura de les majúscules és igual a la de les ascendents.

f) Gràcies gruixudes i inclinades.

g) Ampli espai entre caràcters.

EXEMPLES: Centaur, Jenson, Cloister, Berkeley Old Style.



Grup II: Französische Renaissance Antiqua (Garaldes)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Garamond
Garamond, una lletra garalda

ORIGEN: Deuen el seu nom a dos tipògrafs del segle XVI: Claude Garamond i Aldus Manutius, i el seu origen als gravats que aquest últim va encomanar fer a Francesco Griffo. La seva forma harmònica, de proporcions més fines i flexibles que el grup anterior, les fa molt recomanables per ser usades en text corregut.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres garaldes

a) Contrast mitjà entre els traços fins i gruixuts.

b) Modulació obliqua.

c) Traç transversal de la "e" minúscula recte.

d) Ascendents de les minúscules amb gràcies obliqües.

e) La caixa alta és menor que les ascendents de la caixa baixa.

EXEMPLES: Bembo, Garamond, Palatino, Sabon.



Grup III: Barock-Antiqua / Vorklassizistische Antiqua (Reials)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Caslon
Caslon, una lletra reial

ORIGEN: Sorgeixen durant el segle XVIII. Inspirades per l'esperit racional de la Il·lustració i pel desig de Luis XIV de promoure noves formes tipogràfiques: la primera lletra va ser la Roman du Roi, creada pel francès Philippe Grandjean per a la Impremta Reial el 1694. Estan a mig camí entre els grups II i IV, per la qual cosa també reben el nom de lletres de transició.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres reials

a) El contrast entre traços fins i gruixuts oscil·la entre mitjà i alt.

b) Modulació vertical o gairebé vertical.

c) Les gràcies dels traços ascendents són lleugerament oblics i les dels traços inferiors són horitzontals.

d) Gràcies anguloses i enquadrades.

EXEMPLES: Baskerville, Times, Caslon.



Grup IV: Klassizistische Antiqua (Didones)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Bodoni
Bodoni, una lletra didona

ORIGEN: Apareixen a la fi del segle XVIII després de la Revolució Francesa amb la intenció de diferenciar-se de la tipografia de l'Antic règim. El seu nom es deu a la contracció dels de dos destacats tipògrafs: Didot i Bodoni.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres didones

a) Abrupte constrast entre traços fins i gruixuts.

b) Modulació vertical.

c) Les gràcies són horitzontals, primes i usualment quadrades.

EXEMPLES: Bodoni, Didot, Madison Antiqua.



Grup V: Serifenbetonte Linear-Antiqua (Mecàniques)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Rockwell
Rockwell, una lletra mecànica

ORIGEN: El seu nom evoca al seu aspecte mecànic, inspirat per la revolució industrial de començaments del segle XIX. Van ser concebudes com a lletres de retolació, especialment pensades per a treballs publicitaris.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres mecàniques

a) Poc o nul contrast en el grossor dels traços.

b) Les gràcies tenen el mateix grossor que les astes i són habitualment quadrangulars.

c) Gran alçària de la "x".

d) Espaiat ample entre caràcters.

EXEMPLES: Clarendon, American Typewriter, Rockwell.



Grup VI: Serifenlose Linear-Antiqua (Lineals)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Univers
Univers, una lletra lineal

ORIGEN: Aquest grup sorgeix a principis del segle XIX i engloba a totes les lletres sense gràcies. Les primeres lletres van ser creades per a treballs de retolació i publicitat, i posteriorment, les que disposaven de caixa baixa, van ser perfeccionades per adequar-se al text continu.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres lineals

a) Absència de gràcies.

EXEMPLES: Helvetica, Univers, Futura, Optima.



Grup VII: Antiqua Varianten (Incisses)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Albertus
Albertus, una lletra incissa

ORIGEN: Són lletres que evoquen els gravats o incisions en pedra o metall. Són fonamentalment decoratives, i algunes manquen de caixa baixa.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres incisses

a) Gràcies triangulars, generalment petites.

EXEMPLES: Albertus, Copperplate Gothic, Trajan.



Grup VIII: Schreibschriften (Scripts)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Mistral
Mistral, una lletra script

ORIGEN: Són lletres que imiten la cursiva escrita amb eines artesanals (burí, pinzell...).

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques morfològiques de les lletres scripts

a) Els caràcters estan generalment inclinats, però és difícil establir unes característiques formals comunes.

b) Sovint, les minúscules s'enllacen.

EXEMPLES: Shelley, Mistral, Francesca.



Grup IX: Handschriftliche Antiqua (Manuals)[modifica | modifica el codi]

lletra tipogràfica Banco
Banco, una lletra manual

ORIGEN: Imiten l'escriptura manual i suggereixen de vegades que les lletres han estat, més que escrites, pintades.

CARACTERÍSTIQUES:

  • És difícil establir unes característiques formals comunes.

EXEMPLES: Banco, Dom Casual, Balloon.



Grup X: Gebrochene Schriften (Fractures)[modifica | modifica el codi]

comparative de lletres fractures
Comparativa dels subgrups de fractures
comparative de lletres fractures
Comparativa de caràcters dels subgrups de fractures

X.a.: Gotisch (Gòtiques)[modifica | modifica el codi]

ORIGEN: És la lletra formal de l'Europa septentrional adaptada a mitjans del segle XV per a la impressió.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Negretes, estretes i punxegudes.
  • Els traços comunament corbs són en aquestes lletres rectilinis.
  • Gràcies en forma de diamant.

EXEMPLES: Caslon Gothic, Black Gothic i Wilhelm Klingspor Gothic.


X.b.: Rundgotisch (Gòtiques arrodonides)[modifica | modifica el codi]

ORIGEN: Són similars a les anteriors, però amb formes més suaus que les apropen a les lletres romanes.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Presenten formes més arrodonides que les lletres del grup anterior.

EXEMPLES: Tannenberg, Wallau.


X.c.: Schwabacher[modifica | modifica el codi]

ORIGEN: És una variant de les lletres fractures particular d'Alemanya. Té el seu origen en la bastardilla regional i es desenvolupa entorn de 1470-1480.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Més ampla i corba que les anteriors.

EXEMPLES: Renata, Alte Schwabacher.


X.d.: Fraktur (Fractures)[modifica | modifica el codi]

ORIGEN: És una variant que es desenvolupa cap a 1513-1522 a partir de la lletra cancelleresca que usava la cort de Maximilià de Núremberg.

CARACTERÍSTIQUES:

  • Estreta i punxeguda.
  • Presenta ocasionalment elements decoratius arrissats, especialment en les majúscules.
  • La corba de la "o" i la "d" minúscules és rectilínia d'una banda i corba per l'altre.

EXEMPLES: Fraktur.


X.e.: Fraktur-Varianten (Fractures variants)[modifica | modifica el codi]

ORIGEN: Aquest grup engloba les lletres fractures que no encaixen en cap dels grups anteriors.

EXEMPLES: Banko, Dom Casual, Balloon.



Grup XI: Fremdle schriften (No llatines)[modifica | modifica el codi]

És un grup heterogeni en el qual s'inclouen totes les lletres de les escriptures no llatines: grec, hebreu, ciríl·lic, àrab, japonès...

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. BAINES, Phil, HASLAM, Andrew. Type and typography, United Kingdom, Lawrence King Publishing, 2005, p. 50. (anglès)
  2. Classification VOX/ATypI:Equivalences internationales. (francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DEUTSCHES INSTITUT FÜR NORMUNG (DIN). DIN 16518. Klassifikation der Schiften. (alemany)
  • ALBERICH, Jordi, CORRAL, Albert, FERRER FRANQUESA, Alba, GÓMEZ FONTANILLS, David. Conceptes bàsics de disseny gràfic, Barcelona, FUOC, 2010.
  • BAINES, Phil, HASLAM, Andrew. Type and typography, United Kingdom, Lawrence King Publishing, 2005. (anglès)
  • FERRER FRANQUESA, Alba, GÓMEZ FONTANILLS, David. Escriptura i tipografia, Barcelona, FUOC, 2010.
  • FUENTES FUENTES, M.L., HUIDOBRO ESPINOSA, M. Creación de un sistema interactivo: Elementos fundamentales de la tipografía, Puebla, Universidad de las Américas, 2004. (castellà)
  • MARTÍNEZ DE SOUSA, José. Manual de edición y autoedición, Madrid, Ediciones Pirámide, 1999. (castellà)
  • MARTÍNEZ DE SOUSA, José. Diccionario de la tipografía y del libro, Madrid, Editorial Paraninfo, 1981. (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres taxonomies tipogràfiques:

Conceptes de tipografia:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]