Claudio Casciolini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1697  Roma |
| Mort | 18 gener 1760 (62 anys) Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | compositor |
| Moviment | Música barroca |
    | |
Claudio Casciolini (Roma, 9 de novembre de 1697 - Roma, 18 de gener de 1760) va ser un compositor italià.
Biografia[modifica]
Fill d'Agostino i Veronica Finocchiola, va néixer a Roma el novembre. Des de l'abril de 1726 fins a la seva mort, va cantar el baix a l'església de San Lorenzo de Damaso, on també va poder haver estat mestre di cappella. El 14 de gener de 1724 es va casar amb Maria Teresa Mazza a la basílica de S. Lorenzo a Damaso; va tenir nombrosos fills i vivia en la pobresa en una petita casa propera a ella: Piazza della Chiesa Nuova. Va ser membre de la Congregació de S. Cecilia, per a la qual va escriure diverses composicions.[1][2]
Treballs[modifica]
Casciolini va escriure només música eclesiàstica. Tot i que va viure durant el període de la música barroca, va escriure exclusivament a l'antic "Stile antico". Aquest consistia en un contrapunt a cappella a l'estil de Palestrina.[3][4][5]
Composicions[modifica]
Les seves composicions inclouen una Missa pro defunctis de tres parts i una Missa brevissima.[2]
Altres obres a quatre veus
- Venite comedite;
- Adiuva nos;
- Responsoria per il Mercoledi, Giovedi, Venerdi Santo; Benedictus;
- Christus factus est, Vexilla;
- Christe cum sit; Istorum est;
- Miserere;
- O vos omnes;
- Laude sagra ad honorem et gloriam Domini nostri Jesu Christi;
- Pange lingua;
- Stabat Mater;
- Viam mandatorum.
Altres treballs per a vuit parts
- Angelus Domini;
- Beatus vir;
- Dixit Dominus;
- Zachee festinans descende.
Notes[modifica]
- ↑ Venturini, Enza. "CASCIOLINI, Claudio". treccani.it. Dizionario Biografico degli Italiani. Retrieved 15 November 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Gmeinwieser, Siegfried. "Casciolini, Claudio". oxfordmusiconline.com. Grove Music Online. Retrieved 15 November 2020.
- ↑ Robert Chase (2004-09-08). Dies Irae: A Guide to Requiem Music. Scarecrow Press. p. 144. ISBN 978-0-585-47162-4. Retrieved 15 November 2020.
- ↑ Alejandro Vera (2020). The Sweet Penance of Music: Musical Life in Colonial Santiago de Chile. Oxford University Press. p. 310. ISBN 978-0-19-094021-8. Retrieved 15 November 2020.
- ↑ Monatshefte für Musik-Geschichte. Breitkopf und Haertel. 1880. p. 201. Retrieved 15 November 2020.