Club Esportiu Noia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
CE Noia
Escut Club Esportiu Noia.jpg
Nom complet Club Esportiu Noia
Fundació 1951
Àrea social
Pavelló Pavelló Olímpic de
l'Ateneu Agrícola
(1.500 espectadors)
Localització Sant Sadurní d'Anoia
Presidència Catalunya Jaume Esteve
Junta tècnica
Esport/disciplina Hoquei patins masculí
Entrenador Catalunya Pere Varias
Lliga OK Lliga (2011-12)
Hoquei patins femení
Entrenador Catalunya Oriol Torelló
Lliga Nacional catalana
Equipament
Equipació

Lloc web http://www.cenoia.com/
Modifica dades a Wikidata

El Club Esportiu Noia és una entitat esportiva de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, fundada el 1951 i dedicada a la pràctica de l'hoquei sobre patins.

Història[modifica | modifica el codi]

El Noia és un dels equips històrics de l'hoquei sobre patins a Catalunya, i un dels pocs que ha guanyat alguna vegada tots els títols, aconseguint-los en dues èpoques exitoses per a l'entitat, a finals dels anys 80 i a finals dels anys 90.

El club nasqué l'any 1951 sota l'impuls de la Societat Ateneu Agrícola de Sant Sadurní.[1] L'Ateneu fundà un club anomenat Secció Esportiva Noia, més tard Club d'Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia (1959), i Club Esportiu Noia (1992) en desvincular-se de l'Ateneu. El 1952, la societat Centre Nacional fundà el Club d'Hoquei Sant Sadurní, amb el que mantingué forta rivalitat, desaparegut el 1957.

El 1981 va inaugurar un nou pavelló després d'haver estat jugant en un pavelló descobert des de la seva fundació.[1]

L'any 2005 l'equip Junior del CE Noia Freixenet es proclamà per primer cop Campió d'Espanya en categoria Junior. L'equip que va aconseguir aquell èxit estava format per Luis Gil i Víctor Ramírez a la porteria, Abel Ortega, Eloi Albesa, Octavi Font (Capità), David Creixell, Miquel Martí, Antonio Torreño i Sebas Moreno. Entrenador: Jordi Roca.

L'any 2014 l'equip Junior del CE Noia Freixenet es proclamà per segon cop Campió d'Espanya en categoria Junior. Aquest equip fa doblet de títols guanyant el Campionat de Catalunya 15 dies abans. L'equip que va aconseguir aquell èxit estava format per Oriol Xaus i Guillem Castellvell com a porters, Pau Bargalló (Capità), Ferran March, Marc Gumà, Jacint Carafí, David Tarrida, Arnau Xaus, Sergi Aragonès i Roger Martí. Entrenador: Keko Iglesias.

L'equip femení ha jugat a la màxima categoria estatal les temporades 2009-10 i 2010-11.[2]

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Grafit del CE Noia.
Grafit del CE Noia.

Palmarès del CE Noia masculí:[4]

Temporades[modifica | modifica el codi]

2008-2009[modifica | modifica el codi]

2007-2008[modifica | modifica el codi]

La Temporada 2007-2008 va suposar l'assoliment de la segona Copa de l'entitat, després de guanyar el Club Patí Vic a la final disputada a Igualada.[5] A l'OK Lliga es va classificar com a cinquè a la fase regular[6] i va perdre les semifinals dels play-offs amb el FC Barcelona.[7] A la Copa d'Europa van quedar segons del seu grup i no es van classificar per jugar la Final a 4.[8][9] En la Copa d'Europa, fou Eliminat a la fase regular quedant segon del grup D. En la OK Lliga / Lliga espanyola, fou eliminat a semifinals per 3 partits a 1 contra el FC Barcelona Sorli Discau. 5è a la fase regular. I en la Copa del Rei / Copa espanyola, fou campió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Potencia l'altruisme». El Mundo Deportivo, 14-10-2005.
  2. «María Fernández, nou reforç del Noia femení». Avui, 24-08-2010.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 «Perfil a rinkhockey.net». rinkhockey.net. [Consulta: 1 octubre 2015].
  4. «Guanyar amb gent de casa». El 9 Esportiu, 04-03-2008.
  5. 5,0 5,1 «El Noia, campió». El 9 Esportiu, 3 març del 2008.
  6. «El Lleida se salva i el Noia queda cinquè». El 9 Esportiu, 13 abril del 2008, p. 33.
  7. «El Barça, cap a la final sense els habituals». El 9 Esportiu, 26 maig del 2008, p. 33.
  8. «El Noia i l’Igualada no s’hi juguen res». El 9 Esportiu, 15 març del 2008, p. 18.
  9. «Classificacions». El 9 Esportiu, 16 març del 2008, p. 29.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]