Colchicum cilicicum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaColchicum cilicicum
Colchicum cilicicum003.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLiliales
FamíliaColchicaceae
GènereColchicum
EspècieColchicum cilicicum
L.
Modifica dades a Wikidata

Còlquic (Colchicum cilicicum), és una planta que des de 1985 està ubicada dins de la família Colquicàcia o Colchicaceae i que anteriorment es considerava part de la família Liliàcia. És una planta bulbosa, robusta, que floreix a la tardor. Posseeix fins a 20 flors grans en forma d'embut i de color rosatporpre pàlid, de 10 a 15 cm de longitud. A la primavera, produeix fulles basals, molt amples i semierguides, de marges molt longitudinals.[1]

És planta verinosa per als humans encara que principalment afecta els ramats que se la mengin quan pasturen.

El Còlquic en estat silvestre s'estén per la part montana de la regió mediterrània però també és present a la Gran Bretanya.

A Catalunya es troba entre la muntanya mitjana i l'alta muntanya en zones humides i subhumides, és típica dels prats.

Descripció[modifica]

El nom de l'espècie cilicicum fa referència a Cilicia de la zona de Turquia.

La planta creix a partir d'una estructura bulbosa anomenada corm des d'on surten unes fulles obtuses de 60 cm de llarg per 5 cm d'ample que són de color verd fosc. Les flors són de color rosa o lila apareixen solitàries o en grups i presenten 6 tèpals soldats en forma de tub. El fruit és en forma de càpsula.

S'utilitza com a planta medicinal (el corm i els fruits capsulars), sota control mèdic, per raó dels seus components principals la colquicina (contra la gota i els efectes de l'esclerosi múltiple) i el colquicòsid (com a relaxant muscular en les contractures musculars).

També s'utilitza en millora genètica per la propietat d'induir al poliploidisme.

En haver una gran demanda dels components de la planta per la indústria farmacèutica, fornida fins ara de la recol·lecció de plantes silvestres, s'intenta el conreu del còlquic que presenta grans dificultats. Hi ha grans dificultats en la reproducció asexual vegetativa i a més la germinació de les càpsules és pràcticament nul·la.

Referències[modifica]

  1. Brickell, Christopher. «Bulboses». A: The Royal Horticultural Society-nueva enciclopedia de PLANTAS Y FLORES (en castellà). 3a ed.. Barcelona: Grijalbo, 1999, p. 437. ISBN 8425334713. 

Enllaços externs[modifica]