Colonia Tovar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaColonia Tovar
Bandera de la Colonia Tovar.svg Escudo de la Colonia Tovar.svg
Colonia-Tovar.jpg

Localització
 10° 25′ 00″ N, 67° 17′ 00″ O / 10.416666666667°N,67.283333333333°O / 10.416666666667; -67.283333333333
EstatVeneçuela
Estat federatAragua
Capital de
Població
Idioma Castellà, alemán coloniero
Geografia
Superfície 250 km²
Altitud 1.800 m
Història i celebracions
Creació 8 abril 1843
Identificador descriptiu
Codi postal 1030
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Colonia Tovar és una ciutat de Veneçuela, capital del municipi de Tovar a l'estat d'Aragua. Està situada 65,6 km a l'oest de Caracas.[1] Va ser fundada el 8 d'abril del 1843 per un grup de 390 immigrants de l'aleshores estat independent del Gran Ducat de Baden (més tard incorporat a Alemanya). Es caracteritza pel manteniment de la cultura del seu origen, i per això és anomenada «l'Alemanya del Carib». La seva economia depèn principalment de l'agricultura i el turisme. La Colonia Tovar és coneguda per les seves collites temperades (préssecs, maduixes, remolatxes, coliflor, pastanagues, cols, bledes, bròquils, enciams, cebes i patates) i els seus derivats. Des de 1990 ha mostrat un alt índex de creixement demogràfic, augmentant de 3.373 habitants a 21.000 l'any 2016.

Geografia[modifica]

La Colonia Tovar es troba gairebé 2,200 m sobre el nivell del mar, a la Serralada Litoral veneçolana. Està connectada amb Caracas i La Victoria per carretera. El seu clima és temperat de muntanya, amb amplituds tèrmiques diàries de 8 ºC i boirines freqüents, especialment a l'alba.

Vista d'una casa a Colonia Tovar.

Economia[modifica]

A causa de l'agricultura, els colonieros s'estenen arreu de la vall. Les fruites i les verdures es venen arreu del país, en especial a Caracas, Valencia, Maracay i La Victoria. Actualment, en caps de setmana i festius, els agricultors i artesans instalen mercats al voltant de les esglésies principals amb paradetes que recorden cases típiques amb teulades vermelles i ofereixen els productes locals, principalment fruita, flors, verdures, plantes, llaminadures i productes artesanals.

Amb el l'influx turístic a partir del 1960, també s'hi han construir hotels i apartaments familiars, així com restaurants que serveixen plats típics de la cultura local. El turisme, principalment de Caracas, Valencia i Maracay, està reemplaçant la principal activitat econòmica de la Colonia, l'agricultura.

Llengua i cultura[modifica]

Ferdinand Bellermann. Colonia Tovar (1844)

Tovar es va organitzar des del principi com una comunitat tancada. Els seus fundadors tenien la intenció de mantenir les seves tradicions culturals a llarg temps. Des de la seva arribada, han construit les cases mantenint l'arquitectura distintiva de Kaiserstuhl i el dialecte de Baden ha estat la llengua dominant de l'àrea. La gastronomia i la roba s'han mantingut intactes. Fins i tot, durant un llarg període de temps es va prohibir casar-se amb algú de fora de la colònia per mantenir la continuïtat ètnica i cultural.

Tot i que la llengua oficial de Veneçuela és el castellà, un nombre menor de persones en Colonia Tovar parlen alemannisch: alamànic, precisament: Alemán Coloniero. És una variant de la llengua que s'ha heretat de les generacions prèvies des de fa 176 anys, tot i que molts trets fonètics i part del seu lèxic ja no s'empren en l'alemany europeu. A més, l'alemany coloniero presenta una gran influència del castellà, ja que la comunicació des de la fundació de la colònia ha estat amb els veïns que parlaven castellà i no amb Alemanya.

Les cases, edificis, i botigues a la ciutat també s'han construir segons l'estil alpí, donant-hi una inconfundible identitat peculiar. L'Església de San Martín de Tours al centre de la ciutat és una còpia de la d'Endingen, a Alemanya, d'on provenien la majoria dels fundadors.

El 1940, el castellà va ser establert com a llengua oficial i el matrimoni exògam va esdevenir una pràctica lliure. Al principi del segle XXI, els habitants de Tovar van començar a integrar-se en la cultura veneçolana, sense abandonar les seves tradicions. Entre les tradicions que es preserven, se'n destaca l'artessania, llegat dels fundadors, preservant les habilitats tradicionals en les arts en fusta, ceràmica i d'altres materials. També hi ha una Acadèmia de Violí, una escola que prepara els estudiants en l'art de la manufactura, manutenció i reparació d'instruments simfònics.

Relacions internacionals[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Moleiro, Alonso «La Colonia Tovar, el enclave alemán de Venezuela cumple 175 años» (en castellà). El País [Madrid], 17-04-2018. ISSN: 1134-6582.