Vés al contingut

Comanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Comenda)
Infotaula d'organitzacióComanda
Dades
Tipuswork system (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Còdex Kingsborough: un comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough.

La comanadoria o comanda[1]encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars. A l'edat moderna les comandes van continuar subsistint de la mateixa manera que ho havien fet a l'edat mitjana i fins al segle xix quan va ser desballestat l'estat feudal per crear l'estat modern.

La encomienda va ser una institució que els castellans van crear a Amèrica per evitar els abusos que els colonitzadors infligien als indígenes, sent un dret atorgat pel monarca a favor del comanador, el qual rebia tots els pobles conquerits, a canvi d'encarregar-se de recaptar els impostos i les taxes que els indis havien de pagar a la monarquia. El comanador tenia l'obligació de vetllar pel benestar dels indígenes, tant en l'àmbit espiritual, com en el terrenal, assegurant la seva protecció i el seu adoctrinament cristià.[2] Les comandes van evolucionar en un sistema de treball forçat per als indígenes en benefici dels comandadors castellans o criolls.[3]

Referències

[modifica]
  1. Comanadoria a Optimot
  2. Nancy Johnson Black. The frontier mission and social transformation in western Honduras: the Order of Our Lady of Mercy, 1525-1773. BRILL, 1995, p. 34–. ISBN 9789004102194 [Consulta: 5 juny 2011]. 
  3. Joaquín García Icazbalceta, "Carta del licenciado Francisco Ceynos, oidor de la audiencia de México, al emperador Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.", 22 juny 1532, "Colección de documentos para la historia de México ", Cervantes Virtual

Vegeu també

[modifica]