Competència en matèria de Cultura a Espanya
La competència en matèria de Cultura a Espanya no és una competència distribuïda però com on hi ha comunitats de persones, hi ha manifestacions de cultura, els distints ens públics poden adoptar mesures al respecte.[1] La distribució de competències en matèria cultural es caracteritza per una gran complexitat i imprecisió.[2] I és considerada l'única competència concurrent de l'esquema de distribució de les competències a Espanya.[3]
Comunitats Autònomes[modifica]
De manera diferent a altres matèries, no hi ha una diferències importants entre les competències assumibles en matèria de cultura entre les comunitats autònomes de primer grau i les de segon grau.[4] La competència abasta totes les manifestacions i expressions culturals i és plena, amb unes excepcions que limita a l'estat central.[5]
Els assumptes relatius al cinema, el teatre, la música i els llibres són en general matèries competència de les comunitats autònomes i l'estat central.[6]
La policia d'espectacles poden ser competència de les comunitats autònomes amb competència policial i en matèria d'espectacles.[7]
Entitats locals[modifica]
La Llei de Règim Local de 24 de juny de 1955, en els articles 101.f i 242.k i m, reconeixia una competència quasi exclusiva en matèria de cultura per als municipis i les províncies.[8]
La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de las Bases del Règim Local estableix que el legislador sectorial ha d'atribuïr competències als municipis: biblioteques públiques, patrimoni artístic i activitats o instal·lacions culturals i esportives.[9]
Estat central[modifica]
L'estat central té la competència legislativa exclusiva sobre la propietat intel·lectual, amb la possibilitat que la competència executiva siga exercida per la comunitat autònoma.[10]
Els museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal són competència exclusiva de l'estat central, podent cedir la gestió a les comunitats autònomes.[11]
La distribució de competències respecte el patrimoni històric i artístic entre l'estat central i les comunitats autònomes presenta problemes.[12] Les comunitats autònomes de segon grau soles poden assumir competències respecte el patrimoni monumental (és a dir, immoble) d'interés seu i les comunitats autònomes de primer grau poden tindre atribuïdes la competència sobre tot aquell patrimoni històric, artístic, monumental, científic i arqueològic mentre que la competència exclusiva i plena sobre el patrimoni d'interés general és de l'estat central.[13] A més, l'estat té la competència legislativa exclusiva respecte la defensa del patrimoni cultural.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 276.
- ↑ Mellado Ruiz, Lorenzo; Roca Fernández-Castanys, María Luisa «Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial». Ars Iuris Salmanticensis, 3, 2, 2015, pàg. 199. ISSN: 2340-5155.
- ↑ Arroyo Gil, Antonio. Distribución y delimitación de competencias. Madrid: Marcial Pons, 2019, p. 60. ISBN 978-84-9123-650-4.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 582.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 584.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 587.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 588.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 577.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 277.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 590.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 591.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 594-595.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 595.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 596.
Bibliografia[modifica]
- Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1.
- Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7.