Comportament col·lectiu animal
El comportament col·lectiu animal descriu el comportament coordinat de grans grups d'animals similars i les propietats emergents d'aquests grups. Les facetes d'aquest tema inclouen els costs i benficis de pertànyer al grup, la transferència d'informació a través del grup, el procés de fer decisions, i la locomosió del grup i la seva sincronitzacó. L'estudi dels principis del comportament col·lectiu animal té rellevància pels problemes d'enginyeria que afecten els humans a través de la biomimètica. Per exemple determinar les regles per les quals un animal individual navega en relació als seus veïns en un grup pot portar a avenços en el control i desplegament de grups de nadadors o de microrobots voladors com els vehicles aeris no tripulats (Unmanned Aerial Vehicles, UAVs).
Exemples[modifica]
- Esbart d'ocells
- Ramats d'ungulats
- Bancs de peixos
- eixams de krill
- Grups de dofins
- Plagues de llagostes
- Nius de formigues
Bibliografia[modifica]
Camazine, S., Deneubourg, J.L., Franks, N.R., Sneyd, J., Theraulaz, G. and Bonabeau, E. (2003) Self-Organization in Biological Systems Princeton University Press, Princeton, N.J. ISBN 0691012113 (especially Chapter 11)
Enllaços externs[modifica]
- Collective Animal Behavior website organized around David Sumpter's book (2008) by the same name
- STARFLAG project: Description of starling flocking project
- Center for Biologically Inspired Design at Georgia Tech
- David Sumpter's research website
- Iain Couzin's research website
- Website of Julia Parrish, an animal aggregation researcher
- Research for this Wikipedia entry was conducted as a part of a Locomotion Neuromechanics course (APPH 6232) offered in the School of Applied Physiology at Georgia Tech