Vés al contingut

Comtat de Flonheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El comtat de Flonheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Flonheim avui dia municipi al districte d'Alzey-Worms, a Renània-Palatinat.[1] Pertany al cercle d'Alzey-Land.

La primera menció de la ciutat és del 764 quan apareix com a "Flonenheim". A la meitat del segle X estava en poder del llinatge dels Emicons o Emicònides que al final del segle xi (vers 1091), amb Emic V, van abandonar el títol de Gaugraft (graft [comte] del gau [país] de Nahegau), agafant el títol de comte, i el 1098 el de comte de Flonheim; el 1107 es van titular comtes de Schmidtburg; la història de la família va acabar quan es van dividir en els wildgravis, raugravis i comtes de Veldenz (1113). El 1133 el comte wildgravi Emic II va fundar un monestir agustí que va existir fins al 1554. La branca de wildgravis es va extingir el 1220 i va passar per matrimoni al comte de Saarbrucken un fill del qual va heretar per matrimoni el comtat de Leiningen i va adoptar aquest nom. La ciutat de Flonheim fou fortificada el 1300.

Bibliografia

[modifica]
  • (alemany) Georg Christian Crollius, Vorlesung: Von dem ersten geschlecht der alten graven von Veldenz und dessen gemeinschaftlichen abstammung mit den ältern Wildgraven von den graven im Nohgau. Història i comentaris. Academiae Electoralis Scientiarvm et Elegantiorvm Litterarvm Theodoro-Palatinae. Mannhemii Typis Academicis 1770 (complet a Google Books)
  • (alemany) Dotzauer, Winfried: Geschichte des Nahe-Hunsrück-Raumes von den Anfängen bis zur Französischen Revolution, Franz Steiner Verlag, Stuttgart 2001

Referències

[modifica]