Conanci de Palència
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI  | ||||||||||
| Mort | c. 639 (Gregorià) | ||||||||||
| Bisbe de Palència | |||||||||||
| ca. 607 – ca. 639 | |||||||||||
← Murila El succeeix un bisbe de nom desconegut. El següent successor és Ascaric → | |||||||||||
| Designació de | Viteric | ||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||||||||||
| |||||||||||
Conanci, també anomenat Tonanci,[1] va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència entre el 607 i el 639.
És un bisbe ben documentat gràcies a la informació de sant Ildefons. El toledà escriu que va succeir a Murila com a bisbe de Palència sent nomenat pel rei Viteric (603-609) i consagrat per Aurasi, metropolità de Toledo, present a la província des de l'any 603. El seu mandat al capdavant del bisbat va durar més de trenta anys, des del regnat de Viteric fins a Khíntila,[2] es creu que es va iniciar vers el 607, perquè segons Ildefons va ser consagrat a finals del regnat de Viteric. No era bisbe abans d'aquesta data, sinó que és d'ençà aleshores en què la seva presència és destacada pel sant. D'altra banda, va assistir a un sínode el 610, on va signar precedint a sis bisbes de la província cartaginesa, quelcom que confirmaria la seva antiguitat al càrrec.[3]
Va ser un home venerable, versat en les ciències eclesiàstiques, destacat pel seu raonament i la seva forma de ser, desimbolt en el discurs i en la conversa, afable i eloqüent, amb especial atenció del seu ministeri i d'elements musicals, melòdics, noves cantories, a més de l'entonació en l'Ofici Eclesiàstic. Per tant, va ser un home versat i destacat en les ciències eclesiàstiques. D'altra banda, va confeccionar un llibre d'oracions corresponents amb els salms de David.[2][1][4] Conanci va assistir al Sínode de Toledo (610), on es va decretar el reconeixement de la capital visigoda com a metropolitana de la Cartaginesa, no va cooperar, de fet, amb els bisbes que no hi estaven d'acord; després va ser present també al IV Concili de Toledo (633),[5] al V Concili de Toledo (636) i el darrer al que va assistir va ser el VI Concili de Toledo (638). En aquests dos va precedir en antiguitat a tots els bisbes sufraganis.[6]
Conanci va morir a la fi del regnat de Khíntila, vers l'any 639. Alguns autors com Pedro Fernández del Pulgar van anomenar-lo amb el nom de «sant», però això només és un títol honorífic, és a dir, que en cap moment va ser canonitzat ni nomenat així pels fidels. Aquest esment procedeix de les Actes de sant Fructuós de Braga,[6] a les quals li donen el títol d'home santíssim. Es diu que sant Fructuós va ser deixeble seu, alumne de les seva escola catedralícia, com afirmen Flórez y García Moreno, mentre que d'altres van afirmar que va ser Conanci de Toledo el seu mestre.[4][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 González Dávila, 1647, p. 147.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1860, p. 25.
- ↑ Flórez, 1860, p. 26.
- ↑ 4,0 4,1 García Moreno, 1974, p. 140.
- ↑ Flórez, 1860, p. 27.
- ↑ 6,0 6,1 Flórez, 1860, p. 28.
- ↑ Flórez, 1860, p. 29.
Bibliografia[modifica]
- Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom VIII. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1860.
- García Moreno, Luis A. Prosopografía del Reino Visigodo de Toledo (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1974. ISBN 84-600-6018-7.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias, y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro de Horma y Villanueva, 1647.