Concepción Ocaña Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1912  |
| Mort | 4 octubre 1990 (78 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora |
Concepción Ocaña Sánchez (Almeria, 7 de setembre de 1912 - Cuernavaca, Mèxic, 4 d'octubre de 1990) fou una mestra racionalista, també coneguda com a Igualdad Ocaña Sánchez, vinculada a l'Hospitalet de Llobregat i Mèxic.[1]
Biografia[modifica]
Relacions familiars[modifica]
Filla i germana de pedagogs anarquistes que provenien d'Almeria. Igualdad, amb 12 anys, va viure amb la seva família a Masamet (Occitània) i poc després a París, on s'estarien alguns anys. Ella i els seus germans van ser escolaritzats a la capital francesa i van llogar dos apartaments perquè no cabien en un de sol.[1]
Abans d'arribar a la Torrassa, la família havia viscut a Cartagena. Tenen un tarannà progressista, lliurepensador i llibertari. La formen la parella, Antonio (1899-1937) i Carmen, pares de Salvador (1906), Fraterna (1908), Igualdad (1912), Alba (1914), Natura (1917), Libertad (1920), Floreal (1923) i Armonía (1925), a més dels avis i un oncle, Paco (1904), que havia quedat sol al morir els seus pares. El pare era constructor de pous i emigrà a Barcelona per buscar feina. Alguns dels seus fills nasqueren aquí. D'idees anarcosindicalistes, publicà alguns treballs a la premsa. Va ser detingut i deportat a la Mola (Menorca) i el van empresonar a Montjuïc durant la Dictadura de Franco. Va tenir càrrecs de responsabilitat al Sindicat de la Construcció de la CNT i va haver de fugir a França per la repressió. El company d'Igualdad fou Severino Campos (1905), militant anarquista, que també treballava a la comuna pedagògica familiar. Redactor d'Ideas. Portavoz del Bajo Llobregat, durant el 1936-1939 va dur a terme una tasca propagandística important.[1]
L'Hospitalet de Llobregat[modifica]
El 1931, després de 8 anys d'exili francès, la família es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de la Torrassa, on funden una Escola Moderna a imitació de la creada per Ferrer i Guàrdia el 1901 a Barcelona. Igualdad treballa a l'escola i fa de cosidora a casa per mantenir la família. El 1931 és nomenada vocal del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona de la CNT. En aquests anys forma part també del grup anarquista Amor i Voluntat.[1]
En aquest context, Igualdad i les seves germanes desenvoluparan una tasca pedagògica important, ja que incorporaran els ensenyaments apresos a França i les vocacions musicals, literàries i artístiques que ja havien començat a treballar. La seva contribució serà molt important, ja que l'escola de la família Ocaña serà una de les que impulsarà les activitats a l'aire lliure, l'ensenyament musical, que estava a càrrec de la germana Natura, i el treball per objectius a l'ensenyament.[1]
Aquesta escola fou anomenada Escola Moderna de la Torrassa, i als jardins, amb arbres fruiters, hi havia fins i tot un hort escolar. L'escola va voler mantenir la seva independència respecte als sindicats anarquistes i no va acceptar ni subvencions ni aportacions. Tot i així va formar part de la Federació d'Escoles de Catalunya i es va integrar al Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).[1]
Exili[modifica]
El gener de 1939 tota la família va fugir novament cap a França i després de moltes penúries i retrobaments, Igualdad i el seu company Severino van marxar cap a Santo Domingo, després a Panamà, per acabar a Mèxic amb el seu fill Helenio.[1]
El 1975, a la mort del dictador Franco, la parella va tornar a Catalunya per continuar la seva militància. Des d'aleshores, i fins a la seva mort, van residir de manera intermitent entre Barcelona i Mèxic.[1] Igualdad va morir a Cuernavaca (Mèxic).[1]
L'arxiu personal [2]de la família Campos-Ocaña, militant en la CNT-AIT, va ser dipositat a la Fundació Anselmo Lorenzo de Madrid.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Concepción Ocaña Sánchez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Nord-Est Llibertari».
Bibliografia complementària[modifica]
- Solà i Gussinyer, Pere (1980). Educació i Moviment Llibertari a Catalunya (1901-1939). Barcelona: Ed. 62. (Col·lecció Llibres a l'Abast).
- Zaragoza Ocaña, Diana (2008). Exilio 1939. Testimonios de familia. Mèxic D.F.: Ed. Frente Vuelta.
- Entrevistes a Severino Campos. Barcelona i l'Hospitalet (1986, 1993 i 1996).