Conrad III de Caríntia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | 1061 |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc de Caríntia (1055–1061) Marcgravi de Verona (1055–1061) |
| Família | Ezzons |
| Pare | Hezzelin I |
| Germans | Henry I, Count Palatine of Lotharingia |
Conrad III (+1061) fou comte a Zulpichgau i duc de Caríntia.
Era fill d'Hezzelí I germà del comte palatí Ezzo I.[1] Va heretar del seu pare el comtat de Zulpichgau; el 1056 a la mort de Welf de Caríntia (Welf III d'Altdorf) sense fill, l'emperador va investir a Conrad amb el ducat de Caríntia.
No va tenir èxit en imposar la seva autoritat en la poderosa aristocràcia nativa a Caríntia. No consta que fos casat i en tot cas probablement no va tenir fills. Va morir el 1061. Llavors l'emperador va concedir el ducat a Bertold I de Zähringen al que s'havia promès Suàbia que no se li podia entregar.
Notes
[modifica]- ↑ Ezzo (996–1034), comte palatí de Lotaríngia, tenia a finals del segle X i inicis del XI una posició igual gairebé a la dels ducs, basada en la seva proximitat a la reialesa, per les seves relacions conjugals amb la dinastia otoniana. Però a la mort de l'emperador Otó III (983-1002) Ezo va presentar la candidatura a la reialesa, i no fou elegit, sent proclamat el duc de Baviera Enric IV amb el nom d'Enric II (1002-1024); Ezzo i la seva família es van enfrontar al nou rei durant uns deu anys fins que foren derrotats decisivament a Odernheim (1011) que va portar a un arranjament es va produir un acord entre el comte palatí i el rei. El comtat de Duisburg-Kaiserswerther fou concedit com a feu imperial a Ezzo (després de 1016) a canvi de la renuncia al tron. Altres membres de la família van veure confirmades les seves possessions; més tard Ezzo i Conrad II (1024-1039) van arribar a un nou acord
Bibliografia
[modifica]- Franz von Krones: Konrad III.. In: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)