Constitució del Japó
 La Signatura Imperial de la constitució del Japó | |
| Tipus | constitució |
|---|---|
| Estat | Japó |
| Sèrie | |
| Text complet | Text complet |
 | |
La Constitució del Japó (Shinjitai: 日本国憲法 Kyūjitai: 日本國憲法, Nihon-Koku Kenpō[1]) ha estat el document legal fonamental del Japó des de 1947. La constitució prescriu un sistema de govern parlamentari i garanteix alguns drets fonamentals. Segons els termes establerts en ella, l'emperador del Japó és el "símbol de l'Estat i de la unitat del poble", les funcions del qual són merament cerimonials. Per tant, a diferència d'altres monarques, no és formalment un cap d'Estat, tot i que sovint es presenta com a tal.
La constitució es va redactar durant l'Ocupació Aliada després de la Segona Guerra Mundial, i tenia la intenció de reemplaçar el sistema militar de la monarquia absoluta anterior, amb una forma de democràcia liberal. És un document rígid: no hi ha hagut cap esmena des de la seva promulgació. La constitució, també coneguda com la "Constitució Pacifista" (平和憲法, Heiwa-Kenpō), inclou la famosa renúncia expressa al dret de declarar la guerra, en el capítol 9.
Referències[modifica]
- ↑ Taket, Ann. Health Equity, Social Justice and Human Rights (en anglès). Routledge, 2012, p. 66. ISBN 1136313923.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constitució del Japó |
