Vés al contingut

Cop que compta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dibuix ledger d'un guerrer xeiene a cavall donant cops amb una llança a un guerrer crow dempeus, 1880s.

Cop que compta es refereix a l'obtenció de prestigi en la batalla pels amerindis de les planures d'Amèrica del Nord. Els guerrers guanyaven prestigi per actes de valentia a la cara de l'enemic, i aquests actes podrien ser gravats en diferents formes i tornats a comptar com a històries. Qualsevol cop assestat contra l'enemic comptava com un cop, però els actes més prestigiosos incloïen tocar un guerrer enemic amb la mà, l'arc, o amb un pal de cops i després escapar il·lès.[1][2] Tocar el primer enemic mort en la batalla o tocar les obres de defensa de l'enemic també comptava com a cop.[1] També valia com a cop que compta robar les armes o cavalls de l'enemic de la seva pròpia tenda al campament.[1] Per al cop que compta es requeria risc de ser ferit o mort.[3]

Escapar il·lès mentre compta un cop era considerat un gran honor més alt que haver estat ferit en l'intent.[1] A un guerrer que guanyés aquest cop se li permetia portar una ploma d'àguila al pèl.[1] Tanmateix, si havia estat ferit en l'intent havia de pintar la ploma de vermell per indicar-ho.[1]

Després d'una batalla o atac, la gent d'una tribu es reunia per explicar els seus actes de valentia i "cops que compten." Els cops es registraven posant osques en un bastó de cops.[1] Els amerindis del Nord-est del Pacífic podien lligar una ploma d'àguila al seu pal de cops per a cada cop, però moltes tribus no va seguir aquesta tradició.[1] Entre els blackfoot de l'alta vall del riu Missouri, el cop podia ser registrat en una "barra de cops" a les mànigues i espatlles de samarretes especials que portaven pintures de les gestes dels guerrers a la batalla. Han sobreviscut moltes samarretes d'aquest tipus fins a l'actualitat, incloent-ne algunes en museus europeus.[4]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]