Corba de Kuznets

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Corba de Kuznets.

La corba de Kuznets és una representació gràfica d'una hipòtesi plantejada per Simon Kuznets (de la hipòtesi de Kuznets) consistent en què, els països pobres serien, en principi, igualitaris; però, a mesura que es van desenvolupant, l'ingrés es concentra i la distribució de l'ingrés empitjora. Després, amb el desenvolupament posterior, torna a ser igualitari i aquesta desigualtat s'anivella.

Explicació[modifica]

Una de les hipòtesis sobre per què passa això estableix que en els primers passos del desenvolupament, quan la inversió en capital físic és el mecanisme principal per al creixement econòmic, la desigualtat és el que incentiva el creixement en estar localitzant recursos cap a aquells que més han estalviat i invertit.

En contrast, en països més madurs a nivell de desenvolupament, l'adquisició de capital humà, o un cost estimat en què s'ha incorregut, però encara no s'ha pagat, pren el lloc del capital físic com la major font de creixement. En conseqüència, el creixement de la desigualtat es torna més lent, [1] ja que fa que baixi el nivell de formació donat que la gent d'escassos recursos no tindrà forma de finançar la seva educació en mercats imperfectes de crèdit.

Els diagrames de la corba de Kuznets presenten forma d'U invertida. Les variables són la desigualtat o el Coeficient de Gini en l'eix Y i el desenvolupament econòmic o temps o ingrés per càpita en l'eix X.

Crítiques[modifica]

La conclusió de Kuznets que la desigualtat ha d'incrementar-se abans de decréixer, descansa sobre bases poc fermes, en el cas de les dades transversals. La forma d'U invertida en la corba no prové d'una progressió en el desenvolupament dels països, sinó més aviat de diferències històriques entre països pobres i rics. En el conjunt de dades usats per Kuznets, molts dels països de renda mitjana estaven en Amèrica Llatina, una regió caracteritzada històricament per alts nivells de desigualtat. Quan es controla aquesta variable en la regressió, la corba en forma d'U invertida desapareix.

A l'intentar donar compte dels canvis històrics, la feina de David Lempert a principis de la dècada de 1980 va introduir una dimensió temporal i una dimensió política a la corba, mostrant com la població i la política econòmica interaccionen amb la desigualtat econòmica amb el temps, portant o bé a una estabilitat a llarg termini o a un col·lapse. Aquest model neo-maltusià incorpora el treball de Kuznets, i en ell subjeu un model helicoïdal de la relació al llarg del temps més que una plana.[2]

Referències[modifica]

  1. Simon, davis. "El desarrollo basado en la desigualdad". Ariel, Madrid. 2001
  2. Lempert, David, "A Demographic-Economic Explanation of Political Stability: Mauritius as a Microcosm," Eastern Africa Economic Review, Vol. 3 No. 1, 1987.

Bibliografia[modifica]

  • Deininger K and Squire L «New Ways of Looking at Old Issues: Inequality and Growth». Journal of Development Economics, 57, 2, 1998, pàg. 259–287.
  • Fields G. Distribution and Development, A New Look at the Developing World. Russel Sage Foundation, New York, and The MIT Press, Cambridge, Massachusetts, and London, 2001. 
  • Gene Grossman. «Environmental Impacts of a North American Free Trade Agreement». A: P. Garber. The Mexico-U.S. Free Trade Agreement. Cambridge, Mass.: MIT Press, 1993. 
  • Shafik, N., "Economic Development and Environmental Quality: An Econometric Analysis", Oxford Economic Papers, New Series, Vol. 46, Special Issue on Environmental Economics (octubre, 1994), pp. 757-773.
  • Deacon, RT and C. S. Norman "Does the Environmental Kuznets Curve Descriu How Individual Countries Behave?" . Land Economics. vol.82. 2 (2006). pp. 291-315.
  • Brenner, IS, Hartmut Kaelble, and Mark Thomas (1991): Income Distribution in Historical Perspective. Cambridge University Press .
  • Van Zanden, JL (1995). Tracing the Beginning of the Kuznets Curve: Western Europe during the Early Modern Period. The Economic History Review, 48 (4), 643-664.
  • Tisdell, C. (2001). Globalisation and sustainability: environmental Kuznets curve and the WTO. Ecological Economics, 39 (2), 185-196.
  • Dasgupta, S., Laplante, B., Wang, H. and Wheeler, D. (2002). Confronting the Environmental Kuznets Curve. The Journal of Economic Perspectives, 16 (1), 147-168.
  • Harbaugh, B., Levinson, A. and Wilson, D. (2002). Reexamining the Empirical Evidence for an Environmental Kuznets Curve. Review of Economics and Statistics, 84 (3).
  • Munir Khasru Syed, Muaz Khalil Mohammad (2004), Revisiting Kuznets Hypothesis: An Analysis with Time Series and Panell Data, Bangla Desh Development Studies, Vol 30 No 3-4, pg 89-112
  • Munir Khasru Syed, Muaz Khalil Mohammad (2004), Revisiting Kuznets Hypothesis: An Analysis with Time Series and Panell Data (Draft) http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1240658
  • Millennium Ecosystem Assessment. «Ecosystems and Human Wellbeing: Synthesis» (PDF). Island Press, 2005.
  • Levinson, Arik. «The Ups and Downs of the Environmental Kuznets Curve», 2000. [Consulta: 10 febrer 2011].
  • Palma, JG «Homogeneous middles vs. heterogeneous tails, and the end of the ‘Inverted-U’: it's all about the share of the rich». Development and Change, 42, 2011, pàg. 87-153.

Vegeu també[modifica]