Vés al contingut

Cotxet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un cotxet per a nens o, simplement, cotxet és un giny amb rodes destinat a portar-hi un infant o dos, empenyent-lo.[1]

Terminologia

[modifica]

El terme cotxet és un diminutiu de cotxe, aquest darrer referit a un cotxe de cavalls. Els primers cotxets s'inspiraven en els cotxes i compartien amb aqueixos algunes característiques fonamentals: 4 rodes i una capota plegable.

  • En anglès: perambulator, pram, stroller (push chair).
  • En francès hi ha els termes següents: landau, pousse-pousse, poussette.
  • En italià : passeggino

Història

[modifica]

El primer cotxet el va construir William Kent l'any 1773[2] per als fills dels ducs de Devonshire. Kent era un arquitecte famós i va idear un veritable cotxe miniatura per a ser estirat per un poni o una cabra. A partir de 1840 els cotxets es feren populars al Regne Unit. La casa real britànica, presidida per la reina Victòria, en va comprar tres a la “Hitchins Baby Store”.

El 1889 fou dissenyat el primer cotxet predecessor dels sistemes polivalents actuals. Consistia en un bressol desmuntable que es podia posar amb el nadó mirant endavant o cap a la persona que empenyia. A partir de 1920 els cotxets es posaren a l'abast de les famílies de la classe mitjana.

Moltes millores tecnològiques foren incorporades: suspensió, frens, rodes més grans (orientables o no), estructura reforçada, capota més protectora,... Cap als anys 70 del segle passat la tendència s'orientà cap a versions més bàsiques i econòmiques. Però, a la vegada, més pràctiques i versàtils: cotxets plegables, bressols desmuntables,... L'ús dels cotxets i els automòbils privats determinava solucions especials.

La generalització de normes molt estrictes de seguretat en l'automòbil va influir, un cop més en el disseny dels cotxets i en la fabricació dels model actuals.

Cronologia[3]

[modifica]
  • 1848. Charles Burton, inventor americà, canvia la posició de la persona que ha de fer anar el cotxet. En els models primitius calia estirar, deixant el cotxet a la part posterior. En el model Burton cal empènyer el cotxet situat al davant.
    • 1852. Patent de Charles Burton sobre el seu vehicle, anomenat “perambulator”, amb poca fortuna a Amèrica però un cert èxit al Regne Unit. El terme anglès “pram” és una abreviatura de “perambulator”.
  • 1889. William H. Richardson va patentar un model de cotxet amb bressol desmuntable i reversible. La criatura podia anar mirant cap al davant o en direcció a la persona que empenyia. Un canvi important d'aquell model era que les rodes giraven sobre eixos fixos (abans les rodes eren fixes i els eixos giratoris). El gir independent de les rodes feia que el cotxet fos de maniobra més fàcil i còmoda.
  • 1920. En els anys 20 del segle passat, després de la Primera Guerra Mundial, els cotxes es modificaren i es feren més segurs. Les innovacions foren: rodes més grans, frens, bressols més profunds (que fessin més difícil que els infants s'escapessin) i muntats més baixos (de manera que si, malgrat un bressol de parets altes el crio s'escapés, la caiguda fos des d'una alçària més petita.
  • 1930-1960. La producció en sèrie de cotxets i l'ús de materials més econòmics va posar els cotxets a l'abast de pràcticament tothom.
  • 1965. L'enginyer aeronàutic Owen Maclaren va inventar la “cadireta amb rodes plegable”. Construïda a base de tubs d'alumini i lona era molt lleugera i pràctica.
    • Maclaren havia dissenyat el tren d'aterratge de l'avió Spitfire i un sistema de tren d'aterratge amb rodes orientables que permetien un aterratge segur amb vents laterals (amb l'avió esbiaixat respecte de la pista i trajectòria).
  • 1984. Phil Baechler era periodista i practicant de fúting. Per a poder combinar la seva afició i passejar el seu fill, un cotxet convencional no era gaire adequat. Això el va dur a inventar el “jogging stroller”, un tricicle-cotxet de rodes grosses que es podia empènyer tot i corrent.
  • 1986. El “Double Stroller”. La companyia Baby Jogger va comercialitzar el primer tricicle per a dues criatures, el “The Twinner”.

Actualment hi ha una gran varietat de cotxets i cadiretes amb rodes que cobreixen totes les necessitats possibles i tots els gustos, o gairebé. Han esdevinguts habituals els cotxets i les cadiretes de 3 i 4 places.

Els cotxets en l'art

[modifica]
Fotograma del film El cuirassat Potemkin.

Literatura

[modifica]

Hi ha nombroses referències als cotxets infantils en la literatura. En situacions còmiques i equívoques, en casos dramàtics de segrestos o accidents, i altres.[4][5][6]

Literatura informativa

[modifica]

[7][8][9]

Cinema

[modifica]

Al film El cuirassat Potemkin hi ha una escena important que mostra un cotxet amb un infant en una situació perillosa i dramàtica.[10]

En la pel·lícula Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma hi ha una escena, també molt dramàtica, amb un cotxet que va rodant escales avall, probablement inspirada en l'obra anterior.[11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. GDLC. Cotxet.
  2. Anne Massey. Chair. Reaktion Books, 1 juny 2013, p. 134–. ISBN 978-1-78023-249-2. 
  3. The Evolution of the Stroller
  4. Cindy Callaghan. Lost in London. Simon and Schuster, 17 març 2015, p. 23–. ISBN 978-1-4814-4177-3. 
  5. Chambers's journal. Chambers's Edinburgh journal, conducted by W. Chambers. [Continued as] Chambers's Journal of popular literature, science and arts, 1857, p. 117–. 
  6. Karl Zeigfreid; Lionel Fanthorpe; Patricia Fanthorpe Zero Minus X. Orion, 30 setembre 2014, p. 4–. ISBN 978-1-4732-0466-9. 
  7. Carol Fallows; Shayne Collier Commonsense Guide for Australian Parents. Allen & Unwin, 2004, p. 16–. ISBN 978-1-74045-292-2. 
  8. G. L. Timmins. Window Dressing: The Principles of "display,". Sir Issac Pitman & Sons, 1831, p. 26–. 
  9. Pye Henry Chavasse. Counsel to a mother, a continuation of 'Advice to a mother'., 1872, p. 96–. 
  10. Potemkin. Escales.
  11. The Untouchables. Union Station Scene.