Cova del Penitent
Tipus | cova | |||
---|---|---|---|---|
Part de | torrent de Salvatges | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Granera (Moianès) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 901 m | |||
Mida | 44 () m | |||
La cova del Penitent és una balma situada a la vall del torrent de Salvatges, al municipi de Granera, al Moianès, en terres de la masia de Salvatges. És a un entrant a la cinglera de Salvatges, situada a sobre del camí de Salvatges i a llevant de la masia homònima.[1] Té una llargada de 44 m i una fondària màxima de 9,5 m. És a 901 m d'alçada.[2]
La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata), entre d'altres espècies. A la cinglera on es troba hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària per aquestes espècies.[3]
Està inventariat com a element de patrimoni natural al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tot i que no té cap protecció legal.[3]
Situació
[modifica]La cova del Penitent és a la vall de Salvatges, situada al sector sud-oriental del terme municipal de Granera. Es troba al vessant dret del torrent de la Font de la Teula, tributari del torrent de Salvatges, al nord-oest de l'antic vinyar anomenat el Pi de la Llagosta i al sud-oest de l'extrem meridional de la serra dels Tudons.
A sobre la cinglera on hi ha la cova del Penitent, a uns 250 m cap a l'est, hi ha el dipòsit de la cova del Penitent, un dipòsit d'aigües potables construït per l'Ajuntament de Granera el 2007. Des del camí de Salvatges, a sota la cova, al cap d'uns 300 m en direcció est hi ha l'inici del camí de les Febres, que va del camí de Salvatges a la carena de coll d'Ases, on hi ha la pista que uneix Gallifa amb la carretera BV-1245.[4]
Toponímia
[modifica]La denominació de "cova del Penitent" prové que, segons la tradició, s'hi estava un home anomenat Peret de les Monges[5] que també podria haver estat anomenat el Penitent.[1]
Descripció
[modifica]La balma està orientada cap al sud i fa 44 m de llargada i té una fondària màxima de 9,5 m. La meitat occidental és més ample i presenta restes d'una antiga construcció de planta rectangular, de la qual només es conserven parts de les parets, bastides en pedra de diverses mides sense treballar i lligades amb morter. Aquesta cambra té unes mides interiors de 6,4 x 3,2 m i una alçada de sostre al voltant dels 2,3 m. Alguns dels murs fan gairebé un metre de gruix.
El sostre de la balma està molt condicionat pels plans d'estratificació, gairebé horitzontals. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma tingui unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. Al mig de la balma hi ha un gran bloc després del sostre que divideix la cavitat en dos.[2] A uns 50 m a ponent de la cavitat hi ha unes petites obertures naturals a la roca natural a mode d'aixoplucs.[3]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Meitat occidental de la balma
-
Restes de la construcció
-
Meitat oriental de la balma
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Garcia-Pey, Enric. Granera. Recull toponomàstic (PDF). 1a edició digital. Societat d'Onomàstica, Institut Cartogràfic de Catalunya, juny 2009, p. 62. ISBN 9788439365268.
- ↑ 2,0 2,1 «Cova del Penitent (Granera. Moianès)». Grup d'Espeleologia de Badalona. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Geladó Prat, Adriana. «Cova del Penitent». Mapes de Patrimoni Cultural. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Cova del Penitent». moianes.net. [Consulta: 24 novembre 2020].
Vegeu també
[modifica]- Cova de les Tutes, cova de Granera
- Forat Negre, cova de Granera